ARQUITECTES [aussies] QUE MEREIXEN SER CONEGUTS

Autor: Alfons Güell Baró

Article guanyador Premi AJAC IX. Platypus

Sota aquest reivindicatiu títol però sense cap mena de pretensió, l'Albert Illescas publicava en les últimes pàgines de la revista Radiografies 04 de l’any 2000, dedicada als espais de l'habitatge, una llista de bons arquitectes i bones obres. Aquesta llista incompleta va néixer de manera fortuïta gràcies a l'acumulació del material generat pels estudiants que cursaven l'assignatura optativa amb el mateix nom que el número monogràfic. Una assignatura, que amb l'excusa de parlar d'aquest tipus d'espais, aprofundia en els temes de la "Bellesa, mides i proporcions, espais i llum, materials i sensacions" [i]. Aquesta classificació posa en relleu, a part dels "mestres del moviment modern", arquitectes menys coneguts però que aborden una o alguna de les seves obres de manera exemplar. Aquest senzill exercici que proposava l'Albert Illescas és un acte de gosadia, ja que posa de manifest les llacunes de coneixement de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i d'alguns dels seus professors que, abans d'arriscar-se, prefereixen estar sota l'aixopluc del políticament correcte: "la teoria habitual que postula que el territori de la (bona) arquitectura l'ocupen uns pocs escollits: els tres tenors del formigó, els diàfans provocadors de les transparències, o els gestuals mestres de l'inox i del titani, tots lluents i mediàtics." [ii]. És d'agrair l'esforç de tots els alumnes i l'afany de l'Albert Illescas per compartir el coneixement acumulat i no deixar que aquest s'empolsi en els calaixos o passadissos de l'etsaB.

De tant en tant, tots els que estimem aquesta professió descobrim, arran d'algun viatge, lectura, experiència, etc, alguna obra o arquitecte que ens fascina. En aquest moment, és quan podem repassar la llista esmentada per comprovar si hi apareix l'arquitecte en qüestió i llegir-ne les pistes que en dóna, i si no hi apareix, afegir-lo a la nostra base de dades arquitectònica personal. Un dels últims que vaig trobar a la llista va ser un arquitecte australià, descrit així: "El mestre, diuen, de Murcutt" i amb els qualificatius "Una sorpresa. No t'ho perdis. Entusiasme" [iii].

Croquis Cloudy Bay Retreat, 1996 

VALLS, DONA'NS L'ESQUENA!

Ahir al vespre, a l'Institut d'Estudis Vallencs, es va organitzar una taula rodona sobre un dels espais més oblidats i degradats de Valls: ELS TORRENTS. L'acte s'emmarca dins d'una sèrie d'actuacions del grup Sopes d'All. Aquest col.lectiu intenta redescobrir racons de la ciutat oblidats. El seu mètode és força clar: fer actuacions puntuals en certs espais abandonats perquè els ciutadans s'hi tornin a apropar, els tornin a gaudir i, en conseqüència, se'ls facin seus.

Des del meu punt de vista, els torrents són configuratius de Valls, li donen forma i caràcter. El Casc Antic és situa en una petita elevació del Camp de Tarragona encotillada per aquestes rieres que van a buscar el riu Francolí per acabar desaiguant al mar. 

Històricament els torrents vallencs van ser utilitzats per aprofitar la força motriu de l'aigua, com abocador de les industries, com a clavegueram (amb tot el que això comporta: males olors, malalties,...), com a lloc d'esbarjo de criatures, com a font d'aigua,...

Durant les últimes dècades, totes aquestes activitats han anat desapareixent i la construcció de ponts per cosir el teixit de la ciutat ha remarcat la diferència de cota entre el fons dels torrents i la ciutat. Aquesta desvinculació entre ciutat i rieres es pot captar si ens aturem en un d'aquests ponts i guaitem a banda i banda: les façanes que s'aboquen no s'obren cap aquests espais verds amb grans finestrams, balcons o terrasses, al contrari, els hi donen l'esquena, són els 'darreres'. Responen encara a aquests espais bruts i pudents.

plànol de Valls i torrents |
font: agb

FUNDADORES DE RUINAS - JOAN BARRIL

Forges - El País

Joan Barril
Periodista
07/10/2013

Hoy se celebra el Día Mundial de la Arquitectura. Nos hemos acostumbrado a consagrar un día a alguna manifestación del ser humano como una manera de provocar la alarma. Jamás hay un día para la alegría o para la fortuna. Sí lo hay, en cambio, para recordar una enfermedad, una necesidad de paz o una conjura contra el hambre. El hecho de que hoy sea el Día Mundial de la Arquitectura convierte esta actividad en una causa. Mal deben estar las cosas en los que dominan el oficio para tenerse que otorgar un día que sensibilice a la población de su necesidad.

A STAR ARCHITECT LEAVES SOME CLIENTS FUMING - THE NEW YORK TIMES

Santiago Calatrava Collects Critics as Well as Fans.

Samuel Aranda for The New York Times.
Workers in Valencia, Spain, fix leaking windows in a
science museum by Santiago Calatrava.

VALENCIA, Spain — For a while, this sprawling Mediterranean city embraced Santiago Calatrava’s architecture with gusto. In a dried-up riverbed, Mr. Calatrava built and built, eventually filling 86 acres with his radical, and some say awe-inspiring, designs.

But these days, even as Mr. Calatrava’s eye-catching PATH station creeps toward completion in Lower Manhattan, he is often cast as a villain here in Valencia. One local politician runs a Web site called Calatravatelaclava, which loosely translates as, “Calatrava bleeds you dry.”

THE SHED - RICHARD PETERS ASSOCIATES

© Justin Alexander

The Shed

By Richard Peters

Location & history

Tucked away at the end of a lane in the Sydney suburb of Randwick, close to The Spot and in walking distance to Coogee beach, is a 74m2 simple brick industrial structure built in 1890 by two Irish blacksmiths (brothers) to house their coach building business.

Over the past 120 years the building has also operated as a motorcycle repair shop, secondhand washing machine warehouse, a builder's workshop, and more recently a studio for local artists. Having grown up in the area, one of the owners knew the building well and when it came up for sale in 2003, took a leap of faith and invested in a project that presented an exciting opportunity to develop a smaller, sustainable and more efficient way to live, while challenging the convention that ʻbigger is betterʼ.

Tír na nÓg - DREW HEATH ARCHITECT

Fa mesos, començava a escriure un post per explicar la visita a una casa projectada i construïda per l'arquitecte australià Drew Heath. Era una descripció sense fotografies de l'habitacle en qüestió, ja que no disposava d'aquestes. Un intent d'explicar la casa a través d'episodis de l'obra construïda de l'arquitecte. 

La casa ha estat publicada arrel del guardó rebut en els '2013 NSW Architercure Awards' dins la categoria de 'Residential Architecture - Houses - Alterations and Additions Entries'. Les següents fotografies i documents em permeten completar i tancar el monogràfic a la casa que m'ha fet entendre una manera de viure diferent a la nostra, l'australiana.

La resolució dels guardó em va sorprendre. Expliquen que la casa s'ha inspirat en un viatge de l'arquitecte a les runes d'Angkor Wat (Cambodja). Tot i que els murs de formigó ens poden recordar runes i la vegetació exuberant, que s'empassa els pavellons, la jungla, crec que la casa és un treball d'experimentació. Repensar com es viu en els suburbis australians, proposant límits confusos entre privat i públic; entre interior i exterior; entre nou i vell; i entre natural i artificial. En definitiva, la casa crea una atmosfera particular amb la materialitat, amb el filtratge de la llum, amb la brisa,... una experiència singular.  

Imatge curiosa de Google Street View on podem veure els pavellons
en construcció (esquerra cuina i dreta lavabo) amb la casa al fons.
L'arquitecte, a l'esquerra, i un operari apareixen d'espontanis.

Us convido a llegir el primer post sobre la casa, titulat DREW HEATH - ARCHITECT, on explico les decisions més importants que es van prendre en aquest projecte i que les relacioneu amb les fotografies que venen a continuació. Us agradaria viure en una casa com aquesta? Espero comentaris! 

PERMANENT CAMPING - CASEY BROWN ARCHITECTURE

Pels pobladors australians del S.XIX, la construcció de cases energèticament eficients era una qüestió de necessitat degut a l'accés limitat a materials, tècniques i recursos. Actualment, alguns arquitectes s'han conscienciat del panorama energètic global, i de l'impacte ambiental de la construcció i manteniment de l'habitatge. Aquesta nova manera de pensar està portant als arquitectes australians a actualitzar els sistemes de 'baix consum' de la casa rural del S.XIX. Aquests bàsicament són tres: l'adequació ambiental dels materials de construcció; el tractament de l'aigua com un bé preciós; i les estratègies passives d'ombra, ventilació i calefacció per condicionar l'aire interior.  

El següent projecte, Permanent Camping, situat a la remota regió de Mudgee és, sota el meu parer, un molt bon exercici que reflexa aquesta manera d'entendre l'arquitectura. 

north-west view | © Penny Clay

Permanent Camping 
Mudgee NSW 

Located on a remote pristine mountain on a sheep station in central western NSW, this structure was the realisation of a dream for the client. Sited at the edge of a ridge surrounded by large granite boulders and ancient dead trees, the tower has panoramic views for hundreds of miles to the horizon. 

SEGUIM!

MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLDONZELLA

El passat dia 14 d'abril, en el marc dels actes del centenari del monestir modernista de Santa Maria de Valldonzella, situat a la muntanya de Collserola, l'historiador i arxiver Antoni Albacete i l'historiadora de l'art Margarida Güell van encetar una jornada de portes obertes amb dues conferències que van precedir la visita guiada per l'interior del recinte. L'acte va ser el preludi de la presentació, el pròxim 15 de juny, de la monografia El Reial Monestir de Santa Maria de Valldonzella (1147-1922). Història i art en un centre barceloní d'espiritualitat cistercenca, escrita per aquests dos historiadors i publicada dins de la col·lecció Biblioteca Abat Oliba de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 

detall capitells claustre | © agb

Hem demanat a la coautora de la monografia que ens respongui unes breus preguntes per conèixer una mica més aquest edifici que mescla el modernisme, de l'època en que es va construir, amb l'austeritat que marcava l'ordre del Císter. 

TÈCNICA - PAU PÉREZ

Escrit extret del cicle de conferències 'hipòtesis d'arquitectura':

[...] Bé, aquest és un escrit d'introducció, per engrescar comentaris posteriors. També vol ser un escrit de revisió i reivindicació professional, dedicat als alumnes aquí presents, a la seva joventut i a la seva confiança, en aquests moments de crisi i de desconcert.

Per animar-los, i de passada animar el debat, mirarem de ser el més tendenciosos i parcials possible. També tot el breu que se'ns demana.

Comencem. I com que som els primers, començarem pel principi :

Què és o què entenem per tècnica.

La tècnica ve a ser l'aspecte pràctic de la inventiva del nostre cervell.

Per dir-ho segons el diccionari, la tècnica és el que tracta de l'aplicació de les ciències i de les arts. Pel que aquí ens interessa, són els mecanismes i eines de què ens dotem per satisfer les nostres necessitats en el decurs de la nostra vida.

Els textos dels escriptors que tracten de l'home i la seva existència en relació amb la tècnica, depenen molt de l'evolució en què es troba aquesta en el moment en què ho fan. Són evidentment molt diferents les reflexions pre-industrials de Rousseau o Descartes, les plenament industrials de Kant o Heideger, les més properes de Bergson o Mumford, o les actuals de Virilio, ja en ple món de la ciber-tecnologia. 

D'entre aquests escrits, agafem les conferències de 1933 d'Ortega y Gasset, un text breu i clar, recollit en el llibret Meditación sobre la técnica, que ja es va mencionar en la trobada anterior i que possiblement tornarà a sortir en el decurs del debat.

Des de l'inici, el seu autor es mostra sorprès que la tècnica, a causa de la seva importància i transcendència per a la vida de l'home, no sigui una assignatura més a les escoles, així com ho són la Física, les Matemàtiques o la Literatura. Preocupació que compartim.

BLOC DE NOTES > MARAVILLAS - ALEJANDRO DE LA SOTA

Alejandro de la Sota feia aquest dibuix per mostrar la solució adoptada pel gimnàs del Colegio Maravillas de Madrid. L'edifici es col·loca en una vessant on el terreny té força pendent, per això decideix semi-soterrar la construcció fent una sèrie de murs de contenció esglaonats. Això allibera l'espai necessari pel gran volum que ha de tenir l'edificació. 

La coberta d'aquest gimnàs és converteix en un pati exterior, que amplia la zona de jocs existent al trobar-se a la mateixa cota. Aquesta coberta-pati es sustenta amb una estructura metàl·lica d'encavallades. Els grans espais que apareixen entre aquestes s'aprofiten per a  ubicar aules amb graderia. 

La il·luminació natural dels espais no va limitar-se al pla de façana sinó que va ampliar-se als espais adjacents a aquesta per fer arribar la llum a les aules, el gimnàs i els espais de circulació. A més, es va pensar una circulació natural de l'aire per poder-lo renovar.

"El gimnasio de Maravillas tiene ya 22 años. No sé porqué en el año 1960 lo hice así, pero lo que sí sé es que no me disgusta haberlo hecho. Creo que el no hacer arquitectura es un camino para hacerla y todos cuantos no la hagamos, habremos hecho más por ella que los que, aprendida, la siguen haciendo. Entonces se resolvió un problema y sigue funcionando y me parece que nadie echa en falta la arquitectura que no tiene." (1985)

Alejandro de la Sota

FONT: Fundació Alejandro de la Sota

BOX HOUSE & COLLOPY HOUSE - NEESON MURCUTT ARCHITECTS

The Box House and Collopy House were designed by Nicholas Murcutt before the recent formation of Neeson Murcutt Architects, a small practice in Sydney, Australia. Current projects of Neeson Murcutt Architects include modest rural houses, bigger suburban houses and some small urban infrastructure projects. We balance our practice with teaching and other professional activities. 

The projects are driven by the peculiarities of their programs. The holiday houses are liberated from the expectations associated with a primary residence. These projects are able to question the notion of shelter and set out to reconcile the spirit of camping with the comfort of modern living. 

The projects are studies in the relationship between dwelling and site, casting the house as an object in the landscape, or as a device for editing the edges of the site, or accentuating interiority and separation from the outside.

box house |  photographer brett boardman

An environmental awareness informs these projects. They embrace the benign climate that characterises the east coast of Australia where, for much of the year, it is feasible to live partly outdoors. They are houses that can be opened and closed to varying degrees in response to both subtle and seasonal changes in weather.

The palette of materials is limited; economy and clarity are prioritised over material complexity. Materials are chosen for their associative qualities, physical durability and affordability. They are either sourced locally or are recycled. 

BONDI TO BRONTE COAST WALK EXTENSION - ASPECT STUDIOS

Després d'un temps vivint a Sydney, uns dels projectes que em va fascinar va ser el recorregut que unia les platges de Bondi i Bronte amb un camí que anava amb paral·lel a la línia de costa. Una intervenció molt respectuosa amb l'entorn i que dóna resposta a una sèrie de mancances que els habitants reclamaven.

Bondi to Bronte coast twilight | Florian Groehn

El projecte és d'Aspect Studios, un despatx ubicat a Sydney i amb sucursals a altres punts de la geografia australiana i xinesa. Sacha Coles, director del despatx de Sydney, s'ha ofert a respondre'm unes preguntes i ha cedir-me el material que hi ha publicat al post. Si teniu l'oportunitat de viatjar a Sydney, no us perdeu aquest magnífic projecte, val la pena!

EL PEINE DE LOS VIENTOS - EDUARDO CHILLIDA

Quan caminem per la badia de la Concha en direcció oest, arribem al passeig Eduardo Chillida on, el 1977, es va inaugurar l'homenatge a l'escultor basc Eduardo Chillida. El conjunt es inici i final de la ciutat de Donostia. 

Les tres monumentals escultures d'acer corten desafien les forces de la naturalesa afermant-se a les roques, obrint-se com mans i resistint a l'erosió del mar i del vent. És la unió entre la ciutat i la natura, entre la ciutat i el mar. Les dues primeres que trobem en aproximar-se des del passeig estan col·locades horitzontalment, amb tensió i creant un diàleg. La tercera, en posició vertical, ens connecta amb l'horitzó que segons l'escultor era 'la patria de todos los hombres'. Aquest trinomi sembla que ens connecti passat-present i futur, però l'escultor deixa oberta la interpretació de l'obra a cadascú:

"Hay que dejarlo abierto, es una obra abierta. Cada uno tiene que plasmar ahí su propia interpretación. En esa obra, hay unos cuantos datos suficientemente claros para que a una persona sensible le puedan interesar una serie de cosas. Como te decía, esa obra tienen una serie de claves para poderse agarrar y tener una interpretación. Es una obra que tienen encima una vocación de interrogación, es una interrogación ante lo desconocido, ante el horizonte, ante el futuro."

 el peine de los vientos 2013 | © agb 

ARQUICIDI - CRISTINA JOVER FONTANALS

"L'Escola ens ha obsequiat el modernisme, el noucentisme, el GATCPAC, els mestres de meitat del XX, el model Barcelona."

"Ha superat una guerra civil, dictadures i altres crisis, però, sobreviurà a aquest brutalisme econòmic, ignorant, incapaç i obsolet que només veu els diners i la borsa?"

Publicat a elpuntavui.cat

El 18 de Març m'arriba un e-mail alarmant: “Cristina, ¡que lío con lo de la ETSAB! ¿Es cierto lo que quieren hacer? Cualquier cosa que necesitéis (adhesiones, escribir algo) nos lo decís. ¡Por acá todo muy bien! Gonzalo.” És d'en Gonzalo Fuzs, professor de la Universitat de Córdoba (Argentina), a qui vaig dirigir la tesi doctoral. En menys d'un dia algú li ha fet arribar un rumor que ha trasbalsat les arrels de l'arquitectura catalana.

BLOC DE NOTES > CASA UGALDE - JOSÉ ANTONIO CODERCH

Aquest és un dels primers croquis que JA Coderch va dibuixar per la Casa Ugalde (Caldes d'Estrac, 1951). Amb aquesta senzillesa, mostra d'una manera clara la seva preocupació per respectar unes determinades visuals i la vegetació existent en un lloc privilegiat sobre el mar.

FONT: JA Coderch de Sentmenat, Fochs C Editorial GG BCN 2001

NOTA: Amb aquest post titulat 'bloc de notes', he començat una sèrie d'entrades amb la filosofia de buscar apunts en llibretes, retalls,... que algun arquitecte va dibuixar per plasmar i recordar aspectes importants del lloc, de les intencions o de les reflexions sobre algun projecte. Si coneixeu algun document interessant, contacteu amb mi! Estaré encantat de rebre'ls i anar-los publicant periòdicament! Gràcies!

MEDIATECA DE SENDAI - TOYO ITO / PRITZKER'13

[...] Ito has said that he strives for architecture that is fluid and not confined by what he considers to be the limitations of modern architecture. In the Sendai Mediatheque, 2000, he achieved this by structural tubes, which permitted new interior spatial qualities. In the Taichung Metropolitan Opera House, the horizontal and vertical network of spaces creates opportunities for communication and connection. Seeking freedom from the rigidity of a grid, Ito is interested in relationships — between rooms, exterior and interior, and building and surroundings. Toyo Ito‘s work has drawn on inspiration from the principles of nature, as evidenced by the unity achieved between organic-like structures, surface and skin. [...]

Jury Citation (The Pritzker Architecture Prize)

'NO PAGAREMOS NI UN EURO POR LOS DESPERFECTOS DE CALATRAVA EN EL PALAU DE LES ARTS'

Es increïble que els responsables de la Generalitat Valenciana, governada pel mateix partit que va encarregar l'obra del Palau de les Arts i que utilitzava aquests impactants edificis per projectar-se internacionalment, intentin girar la truita d'aquesta manera. No vull fer una crítica partidista, ni esquerres ni dretes ni centre, senzillament vull denunciar aquesta falta de moral que s'ha demostrat amb el diner públic, de tots els ciutadans.

Palau de les Arts 2005 - S Calatrava

CASA BLOC - SERT, TORRES I SUBIRANA

Si sou dels que us agrada viure per uns moments en una altra època, no us perdeu la visita al pis-museu de la Casa Bloc de Sant Andreu. Un autèntic viatge en el temps on podreu submergir-vos en una vivenda obrera digna, tal com els arquitectes avantguardistes pensaven que havia de ser. La feina ha consistit en retirar tot allò que s'ha afegit durant el transcurs dels anys i deixar-lo en l'estat original, tant en usos com en materials.

habitatge abans de la rehabilitació DHUB | Lourdes Jansana

habitatge després de la rehabilitació DHUB | Lourdes Jansana

DE L'ANATOMIA CAP A LA FISIOLOGIA - H ARQUITECTES, ROGER TUDÓ GALÍ

H Arquitectes, Roger Tudó Galí:

Avui, segurament tots tenim la sensació de que els últims anys no hem sabut incorporar alguns paràmetres relacionats amb l’impacte ambiental de l’edificació, particularment els de l’energia que és un vector determinant però que per la seva condició d’invisibilitat passa desapercebut i sovint n’oblidem les conseqüències del seu mal ús i la dependència que en tenim.

Els arquitectes, i en general tota la societat, hem centrat el nostre interès en els aspectes més visuals de l’edificació, en com són les construccions sense fixar-nos prou en com estan fetes i què hi passa. La fotografia, el dibuix, la percepció visual s’han convertit en l’objectiu final de molts dels dissenys arquitectònics. Ens hem allunyat molt de la realitat.

SIR KEN ROBINSON: BRING ON THE LEARNING REVOLUTION!

Creativity expert Sir Ken Robinson challenges the way we're educating our children. He champions a radical rethink of our school systems, to cultivate creativity and acknowledge multiple types of intelligence.

FONT: ww.ted.com

H ARQUITECTES - CASA 712

El projecte que mostro dels H Arquitectes és un exercici de com, després d'una forta retallada pressupostaria, es pot acabar solucionant un habitatge unifamiliar. 

Una retallada d'un 65% del pressupost (120.000 €) va fer plantejar als arquitectes una ocupació màxima del solar per poder construir l'habitatge en una única planta (127,40 m2). Aquesta ocupació provoca una planta triangular, paral.lela als límits del solar, que dibuixa una imatge exterior contundent. 

El programa es distribueix al voltant d'un distribuïdor/espai central, generós en dimensió i que pot assumir programa. Aquest evita espais de circulació i provoca una interacció entre els habitants de la casa. Els espais que voregen la geometria són de dos tipus i es qualifiquen en funció de la seva posició en planta, la seva relació amb l'exterior i la dimensió. Això confereix a l'habitatge certa flexibilitat ja que l'estructura mural és força rígida. 

La reducció de pressupost condiciona una materialitat molt austera i que elimina tot allò innecessari i superflu. Tecnologies, revestiments i acabats prescindibles són suprimits. L'únic acabat és un pintat blanc dels murs ceràmics i sostres interiors. 

Us agradaria viure en aquest habitatge? Si? No? Per què?

ARXIUS D'ARQUITECTURA A CATALUNYA

De la voluntat de fer un arxiu on-line del patrimoni arquitectònic de Catalunya ha nascut aquesta interessant plataforma: Arxius d'Arquitectura a Catalunya. Encara que es troba en fase de creixement degut a l'abast del camp a tractar, ja es pot comprovar el potencial d'una eina d'aquestes característiques. 

Plànols, fotografies, any d'execució, autors, i una precisa memòria és el que podreu trobar en cada una de les fitxes de cada un dels projectes, a part d'escrits, articles i altres documents.

Doneu un cop d'ull al web... val la pena!

Arxius d'Arquitectura a Catalunya

'LA NECESIDAD DE LO SUPERFLUO'

López Rivera Arquitectes, Emiliano López Matas:

En las lecturas de los numerosos manuscritos de Sert -que me han ocupado mayormente estos dos últimos años- encontré una curiosa insistencia. Sert instaba reiteradamente en sus textos en la necesidad de lo superfluo.

Esta reiteración en lo superfluo, no solo me sorprendió a mí, sino que pude comprobar también el asombro que generaban estas afirmaciones, en textos de algunos de sus colaboradores y estudiantes.

El asombro se producía al escuchar esas palabras en boca de un arquitecto a priori pragmático y racionalista.

Como ejemplo de estas afirmaciones realizadas por Sert, permitidme leer un fragmento de uno de sus múltiples manuscritos:

CURRO CLARET & ARRELS FUNDACIÓ: BOTIGA CAMPER

Últimament, Camper ha apostat per 'grans noms' per reformar les seves botigues com Shigeru Ban a New York o EMBT a Barcelona. Ara bé, l'estratègia buscada per reformar la botiga del carrer Pelai de Barcelona fa reflexionar sobre la manera d'enfocar un projecte, en aquest cas, una reforma interior. Aquesta ha estat dirigida pel dissenyador industrial Curro Claret i Arrels Fundació. Aquesta organització treballa per ajudar a persones que estan vivint al carrer i conduir-les a una situació el més autònoma possible.

En aquest vídeo podreu veure el procés dut a terme i la feina feta. 

Val la pena!

HARRY SEIDLER EXHIBITION - ARCHITECTURE, ART AND COLLABORATIVE DESIGN

Aprofitant que l'exposició itinerant de Harry Seidler està en marxa, us presento aquest interessant arquitecte que va néixer a Viena el 1923 però que va desenvolupar bona part de la seva carrera professional a Sydney.

Després d'estudiar arquitectura a la Universitat de Manitoba (Canadà), va anar a Hardvard (1945-46) on va conèixer a Walter Gropius i Marcel Breuer, ex-professors de la Bauhaus. Després del seu pas per Hardvard, va anar al Black Mountain College on va assistir a classes de Josef Albers. El 1948, viatja a Brasil i treballa amb l'arquitecte Oscar Niemeyer al seu despatx de Rio de Janeiro. 

Seidler considera, en alguns dels seus escrits, que aquests quatre personatges són els seus mentors, tot i que, va col.laborar amb altres professionals com l'enginyer Pier Luigi Nervi, el fotògraf Max Dupain, o els artistes Alexander Calder Norman Carlberg, Sol LeWitt, Charles Perry, Frank Stella, i Lin Utzon.

Us deixo tres diagrames estructurals... a veure si descobriu els edificis dins de l'skyline de Sydney...