Ahir al vespre, a l'Institut d'Estudis Vallencs, es va organitzar una taula rodona sobre un dels espais més oblidats i degradats de Valls: ELS TORRENTS. L'acte s'emmarca dins d'una sèrie d'actuacions del grup Sopes d'All. Aquest col.lectiu intenta redescobrir racons de la ciutat oblidats. El seu mètode és força clar: fer actuacions puntuals en certs espais abandonats perquè els ciutadans s'hi tornin a apropar, els tornin a gaudir i, en conseqüència, se'ls facin seus.
Des del meu punt de vista, els torrents són configuratius de Valls, li donen forma i caràcter. El Casc Antic és situa en una petita elevació del Camp de Tarragona encotillada per aquestes rieres que van a buscar el riu Francolí per acabar desaiguant al mar.
Històricament els torrents vallencs van ser utilitzats per aprofitar la força motriu de l'aigua, com abocador de les industries, com a clavegueram (amb tot el que això comporta: males olors, malalties,...), com a lloc d'esbarjo de criatures, com a font d'aigua,...
Durant les últimes dècades, totes aquestes activitats han anat desapareixent i la construcció de ponts per cosir el teixit de la ciutat ha remarcat la diferència de cota entre el fons dels torrents i la ciutat. Aquesta desvinculació entre ciutat i rieres es pot captar si ens aturem en un d'aquests ponts i guaitem a banda i banda: les façanes que s'aboquen no s'obren cap aquests espais verds amb grans finestrams, balcons o terrasses, al contrari, els hi donen l'esquena, són els 'darreres'. Responen encara a aquests espais bruts i pudents.
 |
| plànol de Valls i torrents | font: agb |
