TACOMA NARROWS BRIDGE

Aquestes espectaculars imatges i videos van ser captades el 1940 quan el pont que unia la ciutat de Tacoma (estat de Washington, EUA) amb la península de Kitsap va desplomar-se al cap de quatre mesos de la finalització de les seves obres degut a un error estructural. Aquest pont d'una milla de llargada era el tercer més llarg del món en el moment de la seva construcció.

EMILIO DURÓ - OPTIMISMO E ILUSIÓN

Un bon amic, fa un parell de mesos, em va parlar sobre aquest personatge. No hi havia tornat a pensar, però l'altre dia vaig recuperar aquesta conferència impartida pel Sr. Duró. No us perdeu aquest personatge conegut com un 'motivador' i per divulgar conceptes com 'el coeficient d'optimisme'.

Ens aquests moments, on tot els joves tenim un futur no gaire nítid, una bona dosis d'optimisme no li fa mal a ningú!  Diu algunes veritats com a temples i us asseguro que riureu força! Ja em direu si la trobeu interessant! 

"HAN DESTROZADO TODAS NUESTRAS EXPECTATIVAS"

REPORTAJE: De trabajos en precario al paro.

Ricardo Paternina es uno de los 3.576 arquitectos que la crisis ha dejado en paro tras encadenar años de empleos mal pagados

Publicado en: El País, VICTORIA TORRES BENAYAS - Madrid - 28/07/2010

Colectivo: Arquitectos sin empleo. ¿Cuántos son? 51.177 colegiados, 3.576 oficialmente en paro (el 7% del total) y 30.419 más cursando la carrera. Efectos de la crisis: El número de edificios (de obra nueva y de uso residencial y no residencial) visados a abril de 2010 según la estadística de Fomento es de 3.045 frente a los de un buen año, por ejemplo los 20.065 edificios de abril de 2005 (una caída del 84,84%). El consumo de cemento ha descendido, según la misma fuente, de 55.998.000 toneladas en 2007 a 28.646.000 en 2009. Grupo del encuentro: Ricardo Paternina Soberón, 30 años, desempleado desde el mes enero. ¿Cuándo? Martes 27 de julio a las 18.00, en su casa del barrio madrileño de Lavapiés. Si quieres contarnos cómo te está afectando a ti la crisis, escribe a escenariosdelacrisis@gmail.com

¿CUÁNTO CUESTA SU EDIFICIO, SR. ARQUITECTO?

Fuente: Del tirador a la ciudad por Anatxu Zabalbeascoa.

Fotos: DAVID FRUTOS

De la misma manera que la pericia técnica, la relación con el contexto, la aportación social y cultural o el ingenio formal han sido analizados como logros arquitectónicos, puede que haya llegado el momento de hablar de la inmensa conquista que supone para la arquitectura un coste ajustado. La relación entre inversión y objetivos es uno de los retos que afronta una nueva generación de proyectistas obligados a diseñar desde el diálogo para aportar con sus trabajos soluciones para los ciudadanos.

RAFAEL MONEO - 'CONFUNDIR ARQUITECTURA CON OBRA DE ARTE DA LUGAR A MUCHOS EXCESOS'

Publicat a: elcultural.es 19/10/2011

Bea ESPEJO

Presenta, en Madrid, el Proyecto Arquitectónico del Museo Universidad de Navarra.

"Max Aub dijo que uno es de donde ha hecho el bachillerato". Rafael Moneo (Tudela, 1937) recuerda esta frase para hablar de su infancia y su pueblo, de las calles, plazas y viviendas navarras, de la importancia que tiene la geografía para un arquitecto: "Nacer en un pueblo, crecer en un lugar con contornos bien definidos, geográficos y sociales, sin duda ayuda a entender lo importantes que son los límites, las condiciones de partida, tanto para la vida como para un proyecto. Conocer las ciudades es siempre necesario para iniciar una obra de arquitectura". Uno de los trabajos que tiene entre manos lo mantienen cerca de casa. Es el Museo de la Universidad de Navarra que prevé inaugurar en otoño del 2013. 

El encargo le llegó de la coleccionista María Josefa Huarte, cuya colección (Colección Fundación Beaumont) en su día fue el germen del intento fallido de crear un Centro de Arte Contemporáneo en Pamplona. Moneo resume el periplo: "Había trabajado con ella en una posible sede para su colección desde hace muchos años. Se exploraron diversas alternativas. Del Señorío de Sarría en Puente La Reina a la Ciudadela de Pamplona, pasando por la cesión de la colección a algún museo. Al final, María Josefa Huarte entendió que la Universidad de Navarra ofrecía la cercanía académica y la continuidad que deseaba. Y se decidió por ella.La Universidad entendió que era también la ocasión de incorporar al Museo la espléndida colección de fotografía con la que cuenta y que tiene su origen en el Legado de Ortiz de Echagüe. Y se ha completado el programa con un Auditorio y con alguna otra dependencia académica.Se trata, por tanto, de un Museo típicamente universitario. Algo que es muy frecuente en las universidades americanas y no tanto en nuestro país". No será el primer museo que firma el prestigioso arquitecto español, Premio Pritzker de Arquitectura en 1996. El Palacio de Villahermosa del Thyssen y la ampliación del Prado, entre otros, también salieron de su estudio. 

NOU NÚMERO DE LA REVISTA DIAGONAL.29

Font: revistadiagonal.com

“Amb la transformació d’aquesta mitgera en jardí es crea un nou ecosistema que suposa un benefici social i ambiental per a la ciutat”.

Aquest és el missatge que presenta als ciutadans la nova mitgera “verda” barcelonina que il·lustra la portada d’aquest número.

L’any 2005 es va prohibir a Espanya, després d’una forta batalla legal, l’ús de la paraula BIO a l’etiquetatge dels productes alimentaris que no fossin ecològics. Tot i així, fora del terreny alimentari els termes sostenible, ecològic i bio són utilitzats de manera irresponsable i inconscient, com a pretext per vendre millor i fer empassar qualsevol producte o iniciativa. Així es mostren sovint l’economia, el desenvolupament, els productes químics, l’agricultura, l’energia atòmica, els mòbils, els cotxes de luxe, els combustibles… i, evidentment, l’arquitectura i l’urbanisme.

Sostenible és una d’aquelles paraules plàstiques que a causa del seu ús i abús per part de polítics, publicistes, empresaris, periodistes…i arquitectes, ha perdut el seu veritable significat. Segurament, si comparéssim bona part de les memòries dels projectes d’arquitectura que es fan avui en dia podríem fer un inventari còmic de com s’usa aquest terme en la nostra disciplina.

Amanides urbanes com les de la fotografia de la portada aporten una mica més de banalitat al nostre paisatge conceptual. No tant pel seu resultat formal, sinó per la seva ridícula justificació i malentesa sostenibilitat.

La millora i durabilitat del nostre entorn immediat no passa per afegir verdura als projectes o per fer façanes amb LED. En un moment en què tothom parla d’un nou model Barcelona i d’un nou “hàbitat urbà”, cal desitjar que no caiguem en el bio-parany i acabem altre cop fent l’acròbata… aquest cop, vestits de verd.

Per llegir els tots els continguts: revistadiagonal 

EDWARD BURTYNSKY - L'HOME I LA TERRA. LLUMS I OMBRES.

EXPOSICIÓ

Font: Agenda de l'Ajuntament de l'Hospitalet

Data inici: 22/09/2011
Data fi: 26/02/2012
Tipus d'entrada: Lliure
Lloc: CENTRE CULTURAL METROPOLITÀ TECLA SALA
AV Josep Tarradellas i Joan 44 (L'Hospitalet de Llobregat)

Edward Burtynsky, nascut a Ontario (Canadà) el 1955, va començar la seva carrera artística fa més de trenta anys, enfrontant-se amb una naturalesa en transformació i copsant la intervenció de l’home en el paisatge. Pocs fotògrafs han desenvolupat un treball tan sistemàtic i una reflexió tan profunda sobre aquesta relació. 

Burtynsky ha captat amb el seu objectiu escenaris naturals manipulats, l’explotació despietada dels recursos naturals del planeta. Ha fotografiat pedreres i mines, l’extracció de petroli, la construcció de dics, la sobreedificació de les ciutats, seguint les grans mutacions del paisatge des del continent Americà fins a la Xina. 

CH+QS ARQUITECTOS - OFICINES HUB A MADRID

Fonts: PlataformaArquitectura / TECTÓNICAblog
Fotografies i plànols: © Daniel Torrelló / © CH+QS ARQUITECTOS

Aquest estudi madrileny, format per Jose María Churtichaga i Cayetana de la Quadra-Salcedo, rehabilita, l'any 2009, aquest antic garatge de cotxes reformant-lo en en unes oficines a temps compartit. Aquestes pretenen reunir sota el mateix sostre professionals de diferents àmbits amb projectes individuals que interaccionen entre ells.

'A LA VILLE DU... BARCELONA'

Amb aquesta frase, avui fa 25 anys, Joan Antoni Samaranch (1920-2010), llavors president del COI, nombrava Barcelona seu olímpica per als Jocs de 1992. Va ser un esdeveniment únic que es va equiparar amb les Exposicions Universals del 1888 i del 1929. Un esdeveniment que col.locaria Barcelona en el punt de mira de tot el món.

La Barcelona que avui coneixem segur que no seria la mateixa si aquests Jocs Olímpics s'haguéssin fet a Paris, finalista juntament amb la Ciutat Comtal. Els Jocs en el fons van ser una excusa com, en una altra escala i resultats, ho va ser el Fòrum de les Cultures del 2004.

Per posar-nos en situació històrica, amb la recuperació de la democràcia, les institucions es plantejaven una reordenació del territori urbà que integrés la ciutat i l'àrea metropolitana. Capitanejats pel responsable d'urbanisme de la ciutat Oriol Bohigas i amb el suport, des de l'escola d'arquitectura, del Laboratori d'Urbanisme tutoritzat per Manuel de Solà-Morales es comencen a fer actuacions disperses. Alguns exemples són la Plaça dels Països Catalans, la remodelació del moll de la fusta o el Parc de l'Espanya Industrial.

Es van dur a terme tota una sèrie d'intervencions durant aquests anys, però es pensa que amb aquestes no n'hi ha prou i que es necessita un pla més global, de més envergadura. Per realitzar-lo es necessita una gran empenta i aquesta són els Jocs Olímpics. Es comença a treballar amb aquesta idea que permetrà canviar el model de ciutat.

El primer pas per adequar la ciutat va ser la millora de la xarxa viària. Fruit d'aquestes millores apareixen la Ronda Litoral i la Ronda de Dalt circumval.lant completament la ciutat per reduir la pressió del trànsit a l’interior de la ciutat.

Vialitat i zones d'actuació

'LOS ARQUITECTOS VENDEN SUS EDIFICIOS PARA PAGAR LA CRISIS'

Ahir, es publicava a La Vanguardia aquest article on s'explica una part de la actual i pèssima situació del Col.legi d'Arquitectes de Catalunya. Aquesta és el resultat d'estirar més el braç que la màniga durant aquests anys de bonança econòmica, i ara, aquest gran monstre que s'ha estat construint se'ns està cruspint a nosaltres. 

Segurament, ha sigut un problema de la professió en general, arrastrats per un riu de diners que s'estava a punt de desbordar continuament. Només cal sortir de la bombolla de la professió per escoltar el que la societat pensa de nosaltres, els arquitectes. Llegint els comentaris de l'article et trobes amb aquesta opinió, per exemple: 'Esos arquitectos que hace 5 años viajaban en BMW X5, comiendo en restaurantes de cocina de autor, muchos con yate, con estudios de diseño y minimalistas, que ahora tengan que pasar con 21.000 euros....pobrecitos. Pues lo siento mucho, se les acabo el chollo y a currar como el resto de la poblacion, menos diseño y mas doblar el lomo.'

Doncs segurament, aquest comentari (on es detecta cert malestar o, fins i tot, un sentiment de disgust i irritació) té part de raó i la fama ha estat guanyada a pols. Durant molts anys, la professió ha viscut molt bé, però ara, tot això s'ha acabat.

En aquests moments, el pastís és inexistent i s'està observant com els despatxos d'arquitectura consolidats es van desfent a poc a poc, agònicament, com la neu sota els rajos del Sol. Imagineu-vos la prespectiva que tenim els joves, força desèrtica. Segurament aquest serà un tema a tractar en un proper 'post'.

'LOS ARQUITECTOS VENDEN SUS EDIFICIOS PARA PAGAR LA CRISIS

Publicat a: La Vanguardia 14/10/2011

El Col·legi d'Arquitectes aprueba vender o alquilar doce inmuebles | El COAC ha bajado su presupuesto un 63% y su plantilla un 50%, y espera salir de pérdidas el 2012.

WILLY MÜLLER - LA NOVA ÀREA METROPOLITANA

Publicat a: Diari Ara 13/10/2011

URBANISME

El director de Barcelona Regional, Willy Müller, posa concreció a la transformació de les infraestructures i de l'urbanisme de 36 municipis 

La nova àrea metropolitana.

El nou director de Barcelona Regional, Willy Müller, és l'encarregat de concretar la transformació de Barcelona i la seva àrea metropolitana en els pròxims 40 anys. L'objectiu és repensar la ciutat.

ALBERT BALANZÀ
Barcelona.




Ho ha explicat moltes vegades: Willy Müller (La Plata, Argentina, 1961) va arribar a Catalunya un 11 de setembre de fa 26 anys, quan les Diades acabaven a garrotades a la Rambla. Deu anys després obria el seu estudi d'arquitectura abraçant la femetàpolis , el concepte de nou urbanisme humà que va impulsar el sociòleg francès François Ascher, i s'unia al seu germà de sang, Vicent Guallart, sota el paraigua de l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya. Amb la Generalitat va promoure l'exposició HiperCatalunya , en què imaginaven el país del futur, i des de fa uns anys forma part del nucli dur de Xavier Trias per pensar i transformar Barcelona i l'àrea metropolitana amb una perspectiva de 40 anys.

GLENN MURCUTT - "LA ARQUITECTURA DEBE SER UNA RESPUESTA. NO UNA IMPOSICIÓN"

Publicat a: La Vanguardia 18/06/2005

ENTREVISTA: GLENN MURCUTT

ANATXU ZABALBEASCOA

Ganó el Premio Pritzker este año con un puñado de casas sembradas en el paisaje de Australia. Él es su estudio y sólo acepta encargos para dentro de cinco años. Sin embargo, el arquitecto australiano más famoso de todos los tiempos no es ni un excéntrico ni un ermitaño. Es un hombre de mundo. Reparte lecciones magistrales en las aulas de las mejores universidades del planeta.

Uno esperaría poco más que un anacoreta. Un tipo sensible e introvertido centrado en sus casas longitudinales y casi anclado en la tierra árida de Australia. Pero en el hall del hotel aparece un hombre risueño, contagiosamente alegre y simpático. Tan vehemente en sus afirmaciones que esa pasión eleva el tono de su voz y su rostro cuando responde. Su discurso es didáctico. Delata que está acostumbrado a hablar a estudiantes y revela que, cuando no está en su granja de canguros o entretenido construyendo una casa, Glenn Murcutt (Londres, 1936) está curioseando o dando conferencias por el mundo.

VICENTE GUALLART - "BARCELONA TIENE 20.000 EDIFICIOS QUE ESTÁN AFECTADOS URBANÍSTICAMENTE"

Publicat a: La Vanguardia, Barcelona 07/10/2011

BLANCA CIA

ENTREVISTA: VICENTE GUALLART Arquitecto jefe del Ayuntamiento de Barcelona.

Cuando el urbanismo de Barcelona era capitaneado por Oriol Bohigas, surgió Metápolis. Era un grupo de arquitectos que no comulgaban con el canon de la época. Vicente Guallart (Valencia, 1961) era uno de ellos. Tenía entonces 30 años y ahora es el arquitecto jefe y gerente del área de Urbanismo del Ayuntamiento de Barcelona. Y tiene a Bohigas como consejero áulico en el recién creado consejo asesor del área que dirige. En los últimos años de CiU en la oposición, Guallart fue el arquitecto de cabecera de Xavier Trias y, sobre todo, de Antoni Vives, el actual edil de Urbanismo. A Guallart, autor del proyecto Sociópolis de transformación de una porción de la Huerta de Valencia, le gusta mucho hablar de hábitat urbano, tecnología y medio ambiente; de conceptos generales. Pero vamos a lo concreto.

Pregunta. ¿Modificarán el proyecto de reforma de la plaza de la plaza de las Glòries?

Respuesta. No. Estamos de acuerdo porque está bien ordenado y la idea del parque central es buena. Se tiene que seguir trabajando paso a paso. Acabar el museo Dhub, luego los equipamientos, derribar el anillo y luego los túneles.

JOSEP LLOBET ARQUITECTES: RESTAURACIÓ EXTERIOR DE CAN NEGRE

Publicat a: Observatori, Quaderns

"SOY REALISTA. CREO EN LA REPARACIÓN" - EDUARDO SOUTO DE MOURA

Publicat a: La Vanguardia 24/07/2011


ENTREVISTA: EDUARDO SOTO DE MOURA
ANATXU ZABALBEASCOA

El último premio Pritzker de Arquitectura es un portugués de 58 años, descreído y natural, de proyectos radicales y muy crítico con la dictadura del poder económico sobre el político.

Tiene una sonrisa irónica, pero plácida, de buena vida y mejor ánimo. No es una novedad, forma parte de su fisonomía. Con ella recibe la felicitación por el "inesperado" Premio Pritzker. "En la vida hubiera imaginado que algún día me lo darían. Ni siquiera me había parado a pensarlo", asegura. Pero, pícaro, admite que le vino muy bien. "Negociaba honorarios en París. Me ofrecían el 5% y yo pedía el 6%. Estaba ya cansado de discutir. Parecía condenado al 5, cuando el Pritzker llegó para solucionarlo". El Pritzker le llega a Eduardo Souto de Moura (Oporto, 1952) en un momento en que se empieza a soltar formalmente y ya no es el discípulo de Mies van der Rohe pasado por Álvaro Siza -su otro maestro- que una vez fue. Con poca obra fuera de Portugal, empieza a construir en Francia y en España. Pero han sido proyectos radicales como el estadio de Braga o el Museo de Paula Rego (Casa das Historias) en Cascais los que le han llevado hasta el Olimpo de los más reconocidos arquitectos contemporáneos. La entrevista es al atardecer, en la terraza de un hotel de Madrid. Allí puede fumar libremente. Durante más de una hora, empalma un cigarrillo tras otro. Fuma mientras posa para la fotógrafa. "Mi madre protesta porque en las fotos siempre salgo fumando y gordo. ¿Y cómo quieres que salga si fumo y me puse gordo?".

T-18 / TARDOR. REVISTA D'ARQUITECTURA

Per llegir la revista on-line: T-18

"EL VALOR DE LAS COSAS AFLORA EN LOS MOMENTOS DIFÍCILES" - ÁLVARO SIZA

Publicado a: La Vanguardia, 02/10/2011

ENTREVISTA: ÁLVARO SIZA
ANATXU ZABALBEASCOA


Tras firmar el genial Museo Iberé Camargo en Porto Alegre (Brasil), el arquitecto portugués demuestra que, lejos de consumirse, un genio crece con el tiempo.

Álvaro Siza es de los escasos arquitectos capaces de combinar mano de escultor y conciencia social. Su mensaje: ni lo creativo tiene que ser extravagante, ni lo social, duro. Más allá de reconstruir el Chiado lisboeta tras el incendio de 1988 y de levantar edificios en Alemania, Holanda o Corea, ha trabajado mucho en España. El Centro de Arte Gallego o el rectorado de la Universidad de Alicante precedieron a la ampliación del eje Prado-Recoletos en el que trabaja. Tras más de 50 años de profesión, asegura que la arquitectura no debe ser arrogante.

¿Qué la hace arrogante? Ignorar donde está trabajando. Uno no está solo. Hay tramas de relaciones humanas. Continuarlas es la razón de ser de la arquitectura. Eso no quiere decir que la arquitectura deba ser prudente. Pero lo que traiciona el contexto es arrogante

¿Últimamente se ha construido demasiada arquitectura arrogante? Así ha sido. Pero no ligo la condición de arrogante a la arrogancia de quien la hace. A veces se trata simplemente de incompetencia.

RCR ARQUITECTES - ARANDA / PIGEM / VILALTA

Arrel d'una ruta per la Garrotxa i contrades, vam visitar algunes de les obres del despatx olotí RCR Arquitectes (Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta). 

Despertant tot tipus de crítiques allà on han anat, han apostat molt fort per fer una arquitectura arrelada al lloc, establint sempre aquesta relació arquitectura-lloc o arquitectura-paisatge. En algunes de les seves obres, com és el cas de l'estadi Tussol-Basil, aquesta relació és innegable; ara bé, en altres casos, com la Biblioteca de Sant Antoni a l'Eixample barceloní, se'm fa més difícil trobar-la.

Aquestes en són les instantànies:

Fotografia: © agb

RCR - Estadi d'Atletisme Tussol-Basil a Olot (1999-2001)

NUEVA SEDE FILMOTECA DE CATALUNYA - JOSEP LLUÍS MATEO

Publicado a: METALOCUS

Fotografía: © Adrià Goula

Edificio para la nueva sede de la Filmoteca de Catalunya en el Raval.
por Josep Lluís Mateo [BCN] Primer Premio. Concurso Público 2004.

FLEXO ARQUITECTURA - CENTRE DE DIA A PALMA

Nova sorpresa positiva del despatx d'arquitectes format per Aixa del Rey, Tomeu Ramis i Bárbara Vich, Flexoarquitectura. Després de les premiades vivendes a Les Corts o de la reforma interior del Bar Farina, tornen a escena amb un Centre de Dia a Palma. A primer cop d'ull, la contraposició de l'utilització de tècniques i materials del lloc (canyís, marès,..) amb les tècniques i materials actuals (lloses de formigó, instal.lacions vistes,...) donen una particular aparença a l'edifici. 

La decisió important, que acaba determinant el projecte, és l'acció de fer una plataforma ensotada per a col.locar-hi l'edifici. Aquest gest permet generar l'accés, guanyar privacitat i acabar generant un pati articulant de les activitats col.lectives del centre.

La posició i forma de la parcel.la, permet als arquitectes pensar un edifici en forma de 'C' que recull el pati en el seu interior. L'austeritat en que es mostra a l'espai públic es contraposa amb l'amabilitat de la façana interior, transparent i que eixampla la transició interior - exterior mitjançant una lleugera pèrgola d'estructura metàl.lica i canyís que confereix a l'espai una certa qualitat de confort.

agb

LA DESTRUCCIÓ DE LA PLAÇA DELS PAÏSOS CATALANS

Passejant pels voltants de l'estació de Sants es pot captar, ràpidament, l'estat de la Plaça dels Països Catalans. S'entreveu una plaça oblidada, on les successives actuacions viàries, ferroviàries,... s'han superposat a la plaça sense miraments, sense pietat. Aquesta ha quedat en un segon pla, esquivant sortides d'emergència, barracons,... i on qualsevol operació ha estat presumptament assumible, digerible. Ja s'ha demostrat que no, l'estat és deplorable.

Aquesta exposició denúncia tota aquesta situació. Fins on s'arribarà? És una qüestió de deixadesa realment? D'especulació? O, senzillament, ningú s'atreveix a tocar el llegat d'alguns arquitectes? M'agradaria conèixer l'opinió d'usuaris i d'arquitectes. Quina seria la vostra actuació?

ALBERT SPEER, EL ARQUITECTO DEL DIABLO

Publicat a: La Vanguardia, 2 de setembre de 2011.

SPEER OBSERVANDO LA MAQUETA DEL NUEVO BERLÍN

Destacado jerarca nazi, coadjutor de la megalomanía arquitectónica de Hitler, ¿víctima o verdugo?

Berthold Konrad Hermann Albert Speer, llamado el primer arquitecto del Tercer Reich, el arquitecto del Diablo, o el nazi bueno había nacido en Mannheim el 19 de marzo de 1905.

75 AÑOS DE LA 'CASA DE LA CASCADA'

Publicat a: El Mundo, 03/09/2011

Dicen que es la mejor casa jamás diseñada. Surgió de las manos y el ingenio de Frank Lloyd Wright (Oak Park, Illinois, 1867-1959), un arquitecto que superó a todos sus contemporáneos, en 1936, el mismo año que, en Madrid, la aviación golpista bombardeaba la Casa de las Flores, de Secundino Zuazo, icono de la arquitectura residencial española.

INSTRUCCIONES PARA SUBIR UNA ESCALERA

Julio Cortázar.

Nadie habrá dejado de observar que con frecuencia el suelo se pliega de manera tal que una parte sube en ángulo recto con el plano del suelo, y luego la parte siguiente se coloca paralela a este plano, para dar paso a una nueva perpendicular, conducta que se repite en espiral o en línea quebrada hasta alturas sumamente variables. Agachándose y poniendo la mano izquierda en una de las partes verticales, y la derecha en la horizontal correspondiente, se está en posesión momentánea de un peldaño o escalón. Cada uno de estos peldaños, formados como se ve por dos elementos, se sitúa un tanto más arriba y adelante que el anterior, principio que da sentido a la escalera, ya que cualquiera otra combinación producirá formas quizá más bellas o pintorescas, pero incapaces de trasladar de una planta baja a un primer piso.

PERE CATALÀ PIC, FRANCESC CATALÀ ROCA I PERE CATALÀ ROCA, NISSAGA VALLENCA DE FOTÒGRAFS

Aprofito l'excusa de l'exposició "Francesc Català-Roca" ubicada a la Pedrera i de l'exposició itinerant "La festa vista per tres fotografs vallencs:  Pere Català Pic, Francesc Català Roca i Pere Català Roca", exposada a Valls durant les festes Decennals de la Candela 2011, per parlar d'aquesta nissaga de fotogràfs catalans nascuts a Valls: Pere Català Pic i els seus dos fills, Francesc Català Roca i Pere Català Roca.

La figura de Francesc Català Roca és segurament la més reconeguda però pare i germà completen una visió de l'història del país que abarca un segle aproximadament (Primera dècada del S.XX fins la primera dècada del S.XXI).

L'exposició "La festa vista per tres fotografs vallencs: Pere Català Pic, Francesc Català Roca i Pere Català Roca" n'és un bon exemple, ens ensenya el testimoniatge de les festes populars mediterrànies durant tot aquest temps i el pas per les diferents estacions: hivern, primavera, estiu i tardor. És un reflex de com les persones disfrutaven d'aquelles festes, oblidant-se de les dures jornades d'una economia basada principalment en l'agricultura.

Els gegants passant per davant de la botiga Català

¿ESCONDER O DESTACAR LOS BAÑOS PÚBLICOS?

L'últim post del blog "Del Tirador a la ciudad" escrit per Anatxu Zabalbeascoa posa sobre la taula una de les problemàtiques que pateixen les ciutats i que no s'han pogut solucionar (com a mínim a Barcelona i a la majoria de ciutats): la col.locació de banys públics a les ciutats.

Des del meu punt de vista, el títol del post no reflecteix els problemes de fons. Aquests no són si estan camuflats o no, si destaquen o no,... sinó la seguretat, el vandalisme i l'higiene dels espais destinats a bany públic. Són aquests punts que s'han de treballar perquè són mobiliari de l'espai públic i han de respondre a les exigències d'aquest. 

Des d'un punt de vista realista, per molt que es treballi per millorar aquests tres conceptes clau, si els ciutadans no fan un esforç de civisme i de fer-se seva la ciutat, serà impossible implementar una xarxa pública de serveis a les ciutats que funcioni d'una manera digna i per a tots. 

Font: "Del tirador a la ciudad" blog de Anatxu Zabalbeascoa.

Destacar para localizar fácilmente o esconder para camuflar en el paisaje, ese es el principal dilema de los urinarios públicos y la mayoría de los arquitectos lo resuelve acercándose a uno de esos dos extremos. De Estados Unidos a Japón, pasando por Europa, un tour por el mundo de los nuevos baños públicos así lo de muestra.

LA ARQUITECTURA ICÓNICA PERTENECE A LA HISTORIA

Publicat a: La Vanguardia, 6 de juliol de 2011

Vicente Guallart, nuevo gerente de Hábitat Urbano y arquitecto jefe del Ayuntamiento de Barcelona

PERFIL

Apuesta por el abanderado

En los 90, cuando la hegemonía de Bohigas en la escena barcelonesa era incontestada entre los arquitectos de su edad, surgió el grupo Metápolis. Lo formaban treintañeros, entre ellos Vicente Guallart (Valencia, 1961), Manuel Gausa o Willy Müller, que plantaron sin complejos su bandera convencidos de que en la sociedad tecnológica, en red, la arquitectura no podía seguir sólo entregada a los ismos formales. Cofundador del Institut de Arquitectura Avançada de Catalunya, que contó con apoyos del campo nacionalista, Guallart emerge ahora como su apuesta para el Ayuntamiento.

"Urbanismo, medio ambiente y nuevas tecnologías definirán la Barcelona futura" | "Los proyectos que debemos apoyar son los que dan impulso a la economía"

NOVA REVISTA D'ARQUITECTURA : T-18

Acaba de sortir el primer número de la revista gratuita d'arquitectura T-18. La seva periodicitat serà trimestral i està editada per Xavier Alba i Octavio Mestre. Us la podeu descarregar en pdf o visionar-la en pantalla. Aquí teniu el link: http://asp-es.secure-zone.net/v2/indexPop.jsp?id=2067/4082/8153&lng=es.

Fa bona pinta!

EDIFICI D'HABITATGES PLURIFAMILIAR A BADALONA - LAGULA ARQUITECTOS

Encàrrec privat d'edifici d'habitatges plurifamiliar entre mitgeres a Badalona. Una organització d'habitatge per planta i el fet que hi viuran els membres d'una mateixa família dóna als espais comuns un protagonisme fora del que és habitual en un edifici d'habitatges plurifamiliar. L'escala pren protagonisme fent-se lloc dins la planta, la deforma i contamina la resta d'espais. 

Els habitatges que resulten de la intervenció, tot hi tenir una planta molt compacte, gaudeixen d'un espai central i passant de façana a façana que acull menjador, estar, estudi o possibles altres usos. Aquesta configuració elimina el passadís i permet ventilacions i visions creuades tenint sempre la referència de l'exterior (llum i vistes).

La façana nord-oest, que dóna al carrer, es protegeix del sol i de les mirades amb una atrevida gelosia ceràmica, adoptant un to desenfadat. En canvi, la façana interior, orientada a sud-est, és molt més sòbria, recull les finestres apaïsades amb persianes de llibret.

FONT: Quaderns. / PLÀNOLS: LAGULA arquitectos 

MAL APROFITAT - XAVIER MONTEYS

Publicat a: El País, 14 d'abril de 2011

Mal aprofitat

Xavier Monteys.

JORDI ADELL - REFORMA DE CASA PATI

En el meu parer, un exemple de com es pot fer un projecte de reforma amb una simplicitat de decisions i de materialitat brutal però que dóna resultats sorprenents, espais que conviden a l'habitant a gaudir d'aquests. Un altre punt fort és com es desdibuixen els límits de l'habitatge, estenent-se per tota la parcel.la i incorporant el pati dins de la llar.

Font: Quaderns.

La casa de la Montse i el Joan necessitava reparacions. Les façanes i terrats tenien esquerdes per on entrava l’aigua i el fred.

LA CONSTRUCCIÓ NO VEURÀ LA LLUM FINS EL 2013

Als col.legues arquitectes: més dades per repensar el futur, evolucionar transformant-nos o morir...

Publicat a: Diari Ara, 28 de juny 2011.

La construcció no veurà la llum fins al 2013

La paràlisi a l'obra civil, fruit de la retallada en la inversió pública, se suma al daltabaix que arrosseguen l'habitatge i el sector no residencial i aboca més anys de crisi

LA JOYA EUROPEA DE LE CORBUSIER REIVINDICA EL LEGADO MUNDIAL DEL ARQUITECTO

Publicat a: La Vanguardia, 22 de juny del 2011


La joya europea de Le Corbusier reivindica el legado mundial del arquitecto
El 'Centre de récréation du corps et de l'esprit', situado en el sur de Francia, podría convertirse en patrimonio de la humanidad de la Unesco

FUENTE: http://www.fondationlecorbusier.fr/

EL EDIFICIO CALATRAVA SE AGRIETA

Publicat a: El País, 10 de juny del 2011


REPORTAJE
El edificio Calatrava se agrieta
El éxito internacional del arquitecto e ingeniero valenciano contrasta con los numerosos problemas de sus proyectos con la justicia y los presupuestos públicos.

En la lejana estirpe de Gaudí, primero, y de Ricardo Bofill, después, Santiago Calatrava (Benimamet, Valencia, 1951) fue, en su día, un arquitecto español que asombraba al mundo. Sigue siéndolo pero ya no únicamente por razones técnico-artísticas, sino también por su capacidad para generar controversia allá donde va y donde construye.

1000 VISITES!

Gràcies a tots els lectors! Nova fita: arribar a les 5000 visites!

Continuarem treballant intensament (a...amb il.lusió)!

PHOTOSHOP: DEL DIA A LA NIT!

Amb aquesta nova entrada inauguro la secció de tutorials.
Us agradaria transformar una fotografia diürna en nocturna? Animeu-vos, aquest és el resultat!

ABANS (DIA)

DESPRÉS (NIT)

Després de buscar alguns tutorials que parlaven sobre aquest tema, he decidit sintetitzar el material i penjar-lo. Espero que us sigui d'utilitat!

VALLS: ESPAIS RESIDUALS...OPORTUNITATS PERDUDES!

Passant el cap de setmana a Valls (la meva ciutat natal), em vaig trobar que havien "urbanitzat" un solar municipal on segons el PERI hi construiran un equipament de caire sanitari-assistencial, administratiu o cultural. Per tant, la solució adoptada té un caràcter temporal, tenint validesa fins que aquest equipament es construeixi i es prossegueixi a urbanitzar entorn, accessos,... Aquí en podeu veure la situació i l'estat actual.

Vista de la parcel.la en qüestió. Muralla Sant Antoni

Detall de l'intervenció

Com es pot observar en les fotografies, el projecte, ubicat en la traça de l'antiga muralla, consisteix en dotar aquest espai de dos usos utilitzant dues plataformes topogràfiques a diferent cota: aparcament per a vehicles i zona d'esbarjo i descans.

La solució final no em va deixar indiferent. Per una banda, és una bona iniciativa dotar d'usos un solar buit que segurament acabaria degenerant en un punt de possibles conflictes socials; per altra banda, la solució adoptada, crec que poc estudiada i massa immediata, no dóna resposta a cap problema real.

Algú de Valls ha utilitzat aquest espai?   Quin ciutadà de Valls s'ha assegut en aquests bancs a disfrutar d'un bon llibre?   Quants nens han jugat en aquest racó?   És realment necessari ocupar dues terceres parts d'una parcel.la amb un aparcament per a 15 cotxes quan hi ha l'Aparcament del Barri Vell a 100m. amb una capacitat per a  més de 150 vehicles?   No seria millor destinar tot l'espai al peató?   Creieu realment confortable/útil aquest espai? ...

Tot de preguntes em passen pel cap...

AÏLLANTS ELÈCTRICS

Aquests elements de vidre inunden de manera anònima ciutats i pobles. Passen, generalment, desapercebuts per l'ull del vianant. Obsolets funcionalment, continuen ocupan part del paisatge, resistint-se a ser desmuntats i retirats.

Tot sovint, els immortalizo en fotografies i em pregunto per què? Potser, pel fet que és un element que recorda temps passats quan l'arribada de l'electricitat, fa poc més de cent anys, va significar un canvi en la manera de viure, treballar i moure'ns. O simplement, els trobo singulars en el seu conjunt per la seva materialitat, forma i sustentació.

De moment, encara no n'he tret l'aigua clara. Alguna idea?

GIRONA ©

"LA RICARDA" 1949-63 - arq. ANTONI BONET CASTELLANA

"La Ricarda" és una vivenda de vacances situada al Prat de Llobregat. L'arquitecte després d'uns primers dibuixos i maquetes on la casa es sustentava damunt de pilotis, degut al terreny pantanós del delta del Llobregat, decideix muntar una plataforma artificial per a poder-hi construir la vivenda a sobre. Aquesta s'extén amb una malla ortogonal que ordena un sistema de cobertes a base de voltes rebaixades i atirantades de formigó armat.

©

CONSERVATORI I BOTIGA DE MÚSICA A VALLS (PFC'2010)

SITUACIÓ: VALLS

La ciutat de Valls, després de períodes de creixement indiscriminat de la perifèria, s’ha paralitzat.

El desplaçament de la població del casc antic cap a aquestes perifèries i les polítiques de protecció del barri antic com a elements sense possibilitat d’intervenció han causat una degradació física d’aquest.

Dins d’aquest context sembla prioritari tornar a operar sobre aquests teixit històric per tal de potenciar la seva modernització i reorganització ja que aquest és l'element cohesionador de la ciutat.

L’actuació en aquest teixit ha de generar uns projectes que s’han de vincular amb un context consolidat, edificis que es caracteritzaran més per la seva massa, per la seva compacitat, per l’opacitat generant altes densitats i continuïtats volumètriques.