Escrit extret del cicle de conferències 'hipòtesis d'arquitectura':
[...] Bé, aquest és un escrit d'introducció, per engrescar comentaris posteriors. També vol ser un escrit de revisió i reivindicació professional, dedicat als alumnes aquí presents, a la seva joventut i a la seva confiança, en aquests moments de crisi i de desconcert.
Per animar-los, i de passada animar el debat, mirarem de ser el més tendenciosos i parcials possible. També tot el breu que se'ns demana.
Comencem. I com que som els primers, començarem pel principi :
Què és o què entenem per tècnica.
La tècnica ve a ser l'aspecte pràctic de la inventiva del nostre cervell.
Per dir-ho segons el diccionari, la tècnica és el que tracta de l'aplicació de les ciències i de les arts. Pel que aquí ens interessa, són els mecanismes i eines de què ens dotem per satisfer les nostres necessitats en el decurs de la nostra vida.
Els textos dels escriptors que tracten de l'home i la seva existència en relació amb la tècnica, depenen molt de l'evolució en què es troba aquesta en el moment en què ho fan. Són evidentment molt diferents les reflexions pre-industrials de Rousseau o Descartes, les plenament industrials de Kant o Heideger, les més properes de Bergson o Mumford, o les actuals de Virilio, ja en ple món de la ciber-tecnologia.
D'entre aquests escrits, agafem les conferències de 1933 d'Ortega y Gasset, un text breu i clar, recollit en el llibret Meditación sobre la técnica, que ja es va mencionar en la trobada anterior i que possiblement tornarà a sortir en el decurs del debat.
Des de l'inici, el seu autor es mostra sorprès que la tècnica, a causa de la seva importància i transcendència per a la vida de l'home, no sigui una assignatura més a les escoles, així com ho són la Física, les Matemàtiques o la Literatura. Preocupació que compartim.
