Pàgines

2011/09/26

RCR ARQUITECTES - ARANDA / PIGEM / VILALTA

Arrel d'una ruta per la Garrotxa i contrades, vam visitar algunes de les obres del despatx olotí RCR Arquitectes (Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta). 

Despertant tot tipus de crítiques allà on han anat, han apostat molt fort per fer una arquitectura arrelada al lloc, establint sempre aquesta relació arquitectura-lloc o arquitectura-paisatge. En algunes de les seves obres, com és el cas de l'estadi Tussol-Basil, aquesta relació és innegable; ara bé, en altres casos, com la Biblioteca de Sant Antoni a l'Eixample barceloní, se'm fa més difícil trobar-la.

Aquestes en són les instantànies:
Fotografia: © agb

RCR - Estadi d'Atletisme Tussol-Basil a Olot (1999-2001)





2011/09/23

NUEVA SEDE FILMOTECA DE CATALUNYA - JOSEP LLUÍS MATEO

Publicado a: METALOCUS
Fotografía: © Adrià Goula

Edificio para la nueva sede de la Filmoteca de Catalunya en el Raval.
por Josep Lluís Mateo [BCN] Primer Premio. Concurso Público 2004.





2011/09/22

FLEXO ARQUITECTURA - CENTRE DE DIA A PALMA



Nova sorpresa positiva del despatx d'arquitectes format per Aixa del Rey, Tomeu Ramis i Bárbara Vich, Flexoarquitectura. Després de les premiades vivendes a Les Corts o de la reforma interior del Bar Farina, tornen a escena amb un Centre de Dia a Palma. A primer cop d'ull, la contraposició de l'utilització de tècniques i materials del lloc (canyís, marès,..) amb les tècniques i materials actuals (lloses de formigó, instal.lacions vistes,...) donen una particular aparença a l'edifici. 

La decisió important, que acaba determinant el projecte, és l'acció de fer una plataforma ensotada per a col.locar-hi l'edifici. Aquest gest permet generar l'accés, guanyar privacitat i acabar generant un pati articulant de les activitats col.lectives del centre.

La posició i forma de la parcel.la, permet als arquitectes pensar un edifici en forma de 'C' que recull el pati en el seu interior. L'austeritat en que es mostra a l'espai públic es contraposa amb l'amabilitat de la façana interior, transparent i que eixampla la transició interior - exterior mitjançant una lleugera pèrgola d'estructura metàl.lica i canyís que confereix a l'espai una certa qualitat de confort.

agb

2011/09/20

LA DESTRUCCIÓ DE LA PLAÇA DELS PAÏSOS CATALANS

Passejant pels voltants de l'estació de Sants es pot captar, ràpidament, l'estat de la Plaça dels Països Catalans. S'entreveu una plaça oblidada, on les successives actuacions viàries, ferroviàries,... s'han superposat a la plaça sense miraments, sense pietat. Aquesta ha quedat en un segon pla, esquivant sortides d'emergència, barracons,... i on qualsevol operació ha estat presumptament assumible, digerible. Ja s'ha demostrat que no, l'estat és deplorable.

Aquesta exposició denúncia tota aquesta situació. Fins on s'arribarà? És una qüestió de deixadesa realment? D'especulació? O, senzillament, ningú s'atreveix a tocar el llegat d'alguns arquitectes? M'agradaria conèixer l'opinió d'usuaris i d'arquitectes. Quina seria la vostra actuació?



2011/09/14

ALBERT SPEER, EL ARQUITECTO DEL DIABLO

Publicat a: La Vanguardia, 2 de setembre de 2011.




SPEER OBSERVANDO LA MAQUETA DEL NUEVO BERLÍN



Destacado jerarca nazi, coadjutor de la megalomanía arquitectónica de Hitler, ¿víctima o verdugo?


Berthold Konrad Hermann Albert Speer, llamado el primer arquitecto del Tercer Reich, el arquitecto del Diablo, o el nazi bueno había nacido en Mannheim el 19 de marzo de 1905.

2011/09/05

75 AÑOS DE LA 'CASA DE LA CASCADA'

Publicat a: El Mundo, 03/09/2011




Dicen que es la mejor casa jamás diseñada. Surgió de las manos y el ingenio de Frank Lloyd Wright (Oak Park, Illinois, 1867-1959), un arquitecto que superó a todos sus contemporáneos, en 1936, el mismo año que, en Madrid, la aviación golpista bombardeaba la Casa de las Flores, de Secundino Zuazo, icono de la arquitectura residencial española.

2011/09/02

INSTRUCCIONES PARA SUBIR UNA ESCALERA

Julio Cortázar.



Nadie habrá dejado de observar que con frecuencia el suelo se pliega de manera tal que una parte sube en ángulo recto con el plano del suelo, y luego la parte siguiente se coloca paralela a este plano, para dar paso a una nueva perpendicular, conducta que se repite en espiral o en línea quebrada hasta alturas sumamente variables. Agachándose y poniendo la mano izquierda en una de las partes verticales, y la derecha en la horizontal correspondiente, se está en posesión momentánea de un peldaño o escalón. Cada uno de estos peldaños, formados como se ve por dos elementos, se sitúa un tanto más arriba y adelante que el anterior, principio que da sentido a la escalera, ya que cualquiera otra combinación producirá formas quizá más bellas o pintorescas, pero incapaces de trasladar de una planta baja a un primer piso.