L'últim post del blog "Del Tirador a la ciudad" escrit per Anatxu Zabalbeascoa posa sobre la taula una de les problemàtiques que pateixen les ciutats i que no s'han pogut solucionar (com a mínim a Barcelona i a la majoria de ciutats): la col.locació de banys públics a les ciutats.
Des del meu punt de vista, el títol del post no reflecteix els problemes de fons. Aquests no són si estan camuflats o no, si destaquen o no,... sinó la seguretat, el vandalisme i l'higiene dels espais destinats a bany públic. Són aquests punts que s'han de treballar perquè són mobiliari de l'espai públic i han de respondre a les exigències d'aquest.
Des del meu punt de vista, el títol del post no reflecteix els problemes de fons. Aquests no són si estan camuflats o no, si destaquen o no,... sinó la seguretat, el vandalisme i l'higiene dels espais destinats a bany públic. Són aquests punts que s'han de treballar perquè són mobiliari de l'espai públic i han de respondre a les exigències d'aquest.
Des d'un punt de vista realista, per molt que es treballi per millorar aquests tres conceptes clau, si els ciutadans no fan un esforç de civisme i de fer-se seva la ciutat, serà impossible implementar una xarxa pública de serveis a les ciutats que funcioni d'una manera digna i per a tots.
Destacar para localizar fácilmente o esconder para camuflar en el paisaje, ese es el principal dilema de los urinarios públicos y la mayoría de los arquitectos lo resuelve acercándose a uno de esos dos extremos. De Estados Unidos a Japón, pasando por Europa, un tour por el mundo de los nuevos baños públicos así lo de muestra.
