CINE I ARQUITECTURA: LA FINESTRA INDISCRETA 1954 (A.HITCHCOCK) I LA GEOMETRIA DEL TERROR (J. PALLASMAA)

Pel·lícula molt recomanable per aquests dies de confinament. Com es veu el món confinat en cadira de rodes dins d'un petit apartament? Com es veu la realitat emmarcada en una finestra i des d'un únic punt de vista? 

Us deixo un interessant anàlisi de l'arquitecte Juhani Pallasmaa, text traduït per Andrés Daly per la web '35 milímetros'.

ENCÀRRECS TANGENCIALS

Mestres lutiers de tot el món intenten copiar aquesta 'construcció' des de fa més de tres segles. Encara avui, la qualitat del so que emeten ha estat irreproduïble. El clima extremadament fred durant el creixement dels arbres que es van utilitzar com a matèria primera, la composició dels vernissos emprats, o la utilització d'algun producte per protegir-los d'insectes xilòfags en podrien ser algunes de les claus, segons diferents estudis.

Fent una analogia directa al món de l'arquitectura, la intensitat de dedicació des del primer moment i en cada un dels punts del procés (projecte i obra) és imprescindible per acostar-nos cada cop més als objectius finals.

Original 30x40cm llapis i aquarel·la sobre paper

Original 30x40cm llapis sobre paper

JUGANT AMB L'ESPAI 4: REFORMA INTERIOR I AMPLIACIÓ D'OFICINES

Avançant el projecte per quan s'acabi el "teletreball": textura i color, llum i ombra.

EN PROCÉS 2/2: Original 30x40cm llapis i aquarel·la sobre paper

+ info al link >>>

JUGANT AMB L'ESPAI 3: REFORMA INTERIOR I AMPLIACIÓ D'OFICINES

Avançant el projecte per quan s'acabi el "teletreball".

EN PROCÉS 1/2: Original 30x40cm llapis sobre paper

JUGANT AMB L'ESPAI 2: CASA O&D

Trobareu l'únic vehicle equipat amb la marxa endarrere?

EN PROCÉS 2/2: Original 30x40cm llapis + aquarel·la sobre paper

+ info al link >>>

JUGANT AMB L'ESPAI 1: CASA O&D

Quan el temps es dilata, podem trobar aquelles estones per jugar amb aquell joguet que teníem oblidat al fons del calaix.

EN PROCÉS 1/2: Original 30x40cm llapis sobre paper

+ info al link >>>

'ESTA ARQUITECTURA DE GRANDES ESTUDIOS ASUSTA' - RAFAEL MONEO

Publicat a La Vanguardia

El maestro de arquitectos y primer ganador español del Pritzker, Rafael Moneo, presentó ayer en  Madrid, de la mano del subdirector de La Vanguardia su libro La vida de los edificios: una inmersión en la historia de la arquitectura a través de la investigación y el análisis de tres obras tan diferentes e interesantes como la mezquita de Córdoba, la lonja de Sevilla y el carmen de Rodríguez-Acosta en Granada.

EL GOVERN IMPULSA LA NOVA LEGISLACIÓ TERRITORIAL, URBANÍSTICA I DE PAISATGE

Publicat a: El Punt Avui 27.09.2017

La nova llei, que repensarà l’ordenació del territori, l’urbanisme, el paisatge i les urbanitzacions, actualitzarà periòdicament les previsions de nova urbanització.

Amb la nova legislació, es fomentarà l’habitatge públic de lloguer i es facilitarà la reserva de sòl destinada a aquesta modalitat a tot Catalunya.

S'articulen propostes per a les urbanitzacions amb dèficits de serveis per donar solució a les 729 urbanitzacions pendents de regularitzar.

ARQUITECTES [aussies] QUE MEREIXEN SER CONEGUTS

Autor: Alfons Güell Baró

Article guanyador Premi AJAC IX. Platypus

Sota aquest reivindicatiu títol però sense cap mena de pretensió, l'Albert Illescas publicava en les últimes pàgines de la revista Radiografies 04 de l’any 2000, dedicada als espais de l'habitatge, una llista de bons arquitectes i bones obres. Aquesta llista incompleta va néixer de manera fortuïta gràcies a l'acumulació del material generat pels estudiants que cursaven l'assignatura optativa amb el mateix nom que el número monogràfic. Una assignatura, que amb l'excusa de parlar d'aquest tipus d'espais, aprofundia en els temes de la "Bellesa, mides i proporcions, espais i llum, materials i sensacions" [i]. Aquesta classificació posa en relleu, a part dels "mestres del moviment modern", arquitectes menys coneguts però que aborden una o alguna de les seves obres de manera exemplar. Aquest senzill exercici que proposava l'Albert Illescas és un acte de gosadia, ja que posa de manifest les llacunes de coneixement de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i d'alguns dels seus professors que, abans d'arriscar-se, prefereixen estar sota l'aixopluc del políticament correcte: "la teoria habitual que postula que el territori de la (bona) arquitectura l'ocupen uns pocs escollits: els tres tenors del formigó, els diàfans provocadors de les transparències, o els gestuals mestres de l'inox i del titani, tots lluents i mediàtics." [ii]. És d'agrair l'esforç de tots els alumnes i l'afany de l'Albert Illescas per compartir el coneixement acumulat i no deixar que aquest s'empolsi en els calaixos o passadissos de l'etsaB.

De tant en tant, tots els que estimem aquesta professió descobrim, arran d'algun viatge, lectura, experiència, etc, alguna obra o arquitecte que ens fascina. En aquest moment, és quan podem repassar la llista esmentada per comprovar si hi apareix l'arquitecte en qüestió i llegir-ne les pistes que en dóna, i si no hi apareix, afegir-lo a la nostra base de dades arquitectònica personal. Un dels últims que vaig trobar a la llista va ser un arquitecte australià, descrit així: "El mestre, diuen, de Murcutt" i amb els qualificatius "Una sorpresa. No t'ho perdis. Entusiasme" [iii].

Croquis Cloudy Bay Retreat, 1996 

VALLS, DONA'NS L'ESQUENA!

Ahir al vespre, a l'Institut d'Estudis Vallencs, es va organitzar una taula rodona sobre un dels espais més oblidats i degradats de Valls: ELS TORRENTS. L'acte s'emmarca dins d'una sèrie d'actuacions del grup Sopes d'All. Aquest col.lectiu intenta redescobrir racons de la ciutat oblidats. El seu mètode és força clar: fer actuacions puntuals en certs espais abandonats perquè els ciutadans s'hi tornin a apropar, els tornin a gaudir i, en conseqüència, se'ls facin seus.

Des del meu punt de vista, els torrents són configuratius de Valls, li donen forma i caràcter. El Casc Antic és situa en una petita elevació del Camp de Tarragona encotillada per aquestes rieres que van a buscar el riu Francolí per acabar desaiguant al mar. 

Històricament els torrents vallencs van ser utilitzats per aprofitar la força motriu de l'aigua, com abocador de les industries, com a clavegueram (amb tot el que això comporta: males olors, malalties,...), com a lloc d'esbarjo de criatures, com a font d'aigua,...

Durant les últimes dècades, totes aquestes activitats han anat desapareixent i la construcció de ponts per cosir el teixit de la ciutat ha remarcat la diferència de cota entre el fons dels torrents i la ciutat. Aquesta desvinculació entre ciutat i rieres es pot captar si ens aturem en un d'aquests ponts i guaitem a banda i banda: les façanes que s'aboquen no s'obren cap aquests espais verds amb grans finestrams, balcons o terrasses, al contrari, els hi donen l'esquena, són els 'darreres'. Responen encara a aquests espais bruts i pudents.

plànol de Valls i torrents |
font: agb