2013/11/10

ARQUITECTES [aussies] QUE MEREIXEN SER CONEGUTS

Autor: Alfons Güell Baró
Article guanyador Premi AJAC IX. Platypus

Sota aquest reivindicatiu títol però sense cap mena de pretensió, l'Albert Illescas publicava en les últimes pàgines de la revista Radiografies 04 de l’any 2000, dedicada als espais de l'habitatge, una llista de bons arquitectes i bones obres. Aquesta llista incompleta va néixer de manera fortuïta gràcies a l'acumulació del material generat pels estudiants que cursaven l'assignatura optativa amb el mateix nom que el número monogràfic. Una assignatura, que amb l'excusa de parlar d'aquest tipus d'espais, aprofundia en els temes de la "Bellesa, mides i proporcions, espais i llum, materials i sensacions" [i]. Aquesta classificació posa en relleu, a part dels "mestres del moviment modern", arquitectes menys coneguts però que aborden una o alguna de les seves obres de manera exemplar. Aquest senzill exercici que proposava l'Albert Illescas és un acte de gosadia, ja que posa de manifest les llacunes de coneixement de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i d'alguns dels seus professors que, abans d'arriscar-se, prefereixen estar sota l'aixopluc del políticament correcte: "la teoria habitual que postula que el territori de la (bona) arquitectura l'ocupen uns pocs escollits: els tres tenors del formigó, els diàfans provocadors de les transparències, o els gestuals mestres de l'inox i del titani, tots lluents i mediàtics." [ii]. És d'agrair l'esforç de tots els alumnes i l'afany de l'Albert Illescas per compartir el coneixement acumulat i no deixar que aquest s'empolsi en els calaixos o passadissos de l'etsaB.

De tant en tant, tots els que estimem aquesta professió descobrim, arran d'algun viatge, lectura, experiència, etc, alguna obra o arquitecte que ens fascina. En aquest moment, és quan podem repassar la llista esmentada per comprovar si hi apareix l'arquitecte en qüestió i llegir-ne les pistes que en dóna, i si no hi apareix, afegir-lo a la nostra base de dades arquitectònica personal. Un dels últims que vaig trobar a la llista va ser un arquitecte australià, descrit així: "El mestre, diuen, de Murcutt" i amb els qualificatius "Una sorpresa. No t'ho perdis. Entusiasme" [iii].


Croquis Cloudy Bay Retreat, 1996 



Vaig descobrir l'obra d'aquest arquitecte australià motivat per trobar respostes a certes inquietuds que se'm van despertar durant una experiència a Austràlia. Austràlia va fer un punt i a part cultural el 1770 amb l'arribada dels colons britànics, que van massacrar la societat aborigen i fulminar la saviesa cultural transmesa de generació en generació durant 50.000 anys. Avui en dia, el sentiment d'orfenesa cultural que té la jove societat australiana es palpa en la facilitat que tenen la majoria dels australians per adoptar cultures estrangeres. Aquesta falta d'arrels també es reflecteix en l'arquitectura que, majoritàriament, ha begut dels corrents que anaven arribant d'Europa i Amèrica. Les preguntes que em feia eren si, en algun moment, l'arquitectura australiana havia sabut aglutinar tota la pròpia història, des dels coneixements aborígens de la terra, el paisatge i el clima, a les experiències de les primeres arquitectures colonials; i si podíem considerar alguna arquitectura genuïnament australiana.

No tinc el suficient bagatge per afirmar que hi ha una arquitectura genuïnament australiana, però el que sí he pogut constatar és que hi ha arquitectures que han incorporat aquests inputs propis de cada zona del territori australià. La cara més visible i coneguda internacionalment d'aquesta arquitectura és l'arquitecte Glenn Murcutt [iv], reconegut amb el premi Pritzker l'any 2002, seguit per un reduït però selecte grup de noms. A nivell nacional, el govern australià ha entès l'importància d'aquesta manera de fer singular, on la senzillesa i l'eficiència energètica en són els estàndards, i en fa difusió, per exemple en l'exposició itinerant "Built for the Bush: The Green Architecture of Rural Australia" [v].

Dins d'aquest corrent, l'arquitecte que vaig buscar a la generosa llista que l'Albert Illescas ens facilitava, era l'australià Richard Leplastrier (Melbourne, 1939). Des del meu punt de vista, aquest mereix ser conegut per teoritzar i consolidar amb el seu treball aquesta "arquitectura australiana", tant des de la vessant acadèmica com pràctica de l'ofici. 


L'arquitecte Richard Leplastrier 


En primer lloc, és important situar-lo acadèmicament. Discrepo amb l'apunt que donava Illescas: "El mestre, diuen, de Murcutt". Murcutt (Londres, 1936) i Leplastrier (Melbourne, 1939) van coincidir en la seva època estudiantil a l'Escola d'Arquitectura de la University of Sydney. Comparteixen valors a l'hora d’abordar l'ofici, com ara la incorporació del clima i el lloc en la seva arquitectura, cadascú amb els seus matisos, però sempre buscant la solució més òptima amb els materials disponibles; i col·laboren mútuament en projectes acadèmics per difondre aquesta particular visió. Ha sigut un enriquiment recíproc i no tant, crec jo, un mestratge de Lepastrier sobre Murcutt. Sóc més partidari d’apostar perquè les seves trajectòries i pensaments han anat en paral·lel.

Un segon element a tenir en compte són les publicacions i reconeixements que ha merescut Leplastrier. A diferència de Murcutt, del que podem trobar les obres publicades i distribuïdes mundialment en diferents llibres i revistes, les obres construïdes de Leplastrier són autèntics descobriments, deguts al seu afany per defugir la fama i la visibilitat. Aquesta fal·lera per evitar els corrents mediàtics fa que els pocs reconeixements que ha rebut prenguin un especial interès, com la Gold Medal atorgada el 1999 pel Royal Australian Institute of Architects (RAIA), que reconeixia la notable influència que havia tingut sobre diferents generacions d'arquitectes i per la seva inqüestionable i respectada manera de veure la pràctica de viure l'arquitectura; el Spirit of Nature Wood Architecture Award, el 2004, de la finlandesa Wood in Culture Association, per l'excel·lència de la seva arquitectura; i el danès Dreyer Foundation Prize of Honour, el 2009, per l'ús dels recursos de proximitat minimitzant l'impacte en el medi ambient, treballant sobretot amb fustes reciclades de qualitat i amb construccions desmuntables per a afavorir la reutilització.

Els premis rebuts permeten fer-nos una primera idea de quins valors té Lepastrier. Als setanta-quatre anys, el seu discurs és vigent quan parla de responsabilitat social o sostenibilitat, temes d'actualitat tant a Austràlia com a la resta del món, que porta estudiant, aplicant i divulgant des de l'inici de la seva carrera. Una responsabilitat pública per construir una societat millor, l'australiana en el seu cas, que es basa d'entrada a respectar la terra i els seus habitants, els aborígens. Una sostenibilitat basada en la cultura aborigen de no deixar rastre i en l'arquitectura de proximitat o quilòmetre zero dels primers colons. Aquestes màximes es veuen reflectides tant en els seus edificis com en la seva manera de viure.


foto Leigh Wooley / Lovett Bay House, 1994 


Lepastrier proposa una manera diferent i provocativa de viure en l'entorn australià. Un exemple és la seva casa a Lovett Bay, Sydney (1994). La seva arquitectura intenta restablir i posar de manifest les connexions íntimes i imperceptibles que s'han anat erosionant progressivament, entre l'espècie humana i les circumstàncies bàsiques de l'existència: el clima, els accidents geogràfics i els altres organismes vius, elements amb els que els aborígens havien establert un equilibri. L'arquitecte té la responsabilitat d'entendre i respectar aquestes connexions i l'única manera de detectar-les és veient més enllà de la superfície de les coses, per descobrir-ne l'estructura intrínseca, per poder fer-ne una relectura i intervenir-hi amb conseqüència. Com ell mateix explica:



"For many buildings I have camped on site, many days and nights, with a drawing board. It is the best way to feel a place out. The form of the terrain, its effect on climate, the path of animals and the sun. Where do you put your camp fire?" [vi]



Aquesta visió de l'arquitectura i de la vida es forja a partir de tres factors que es van entrellaçant: el primer, els seus interessos durant l'etapa universitària; el segon, els mestres que va tenir; i el tercer, la seva experiència vital. 

Pel que fa a les influències universitàries, es va interessar, igual que Murcutt, en la casa essencial i les idees sobre l'habitatge mínim de Thoreau. L'obra de Thoreau estimula la reflexió sobre els patrons arquetípics del comportament humà, els orígens dels assentaments humans i l'essència de viure. Walden, Life in the Woods (1854) n’és un bon exemple. 

L'afany per estudiar l'arquitectura dels primers colons l'empeny a estudiar els refugis arquetípics de la humanitat, com ara l'arbre i la cova. Aquests apareixen de manera recorrent en els seus quaderns d'apunts i croquis. Dibuixos amb la influència del seu professor de dibuix a l'escola d'arquitectura, el seu primer mestre i amic fins a la seva mort, Lloyd Rees. Reconegut pintor de paisatges australians que va anar amarant gradualment Leplastrier de la seva passió per les ciutats, l'arquitectura, l'art, la historia, el dibuix, la política i els problemes socials. Rees va ensenyar-li a dibuixar, sempre emfatitzant els patrons naturals del paisatge. Va contagiar-li l'amor pel dibuix, convertint-lo en part de la seva vida i eina fonamental per expressar-se i pensar.

Pel que fa a les arrels culturals, Leplastrier, com tants altres australians, les té vinculades al mar. Leplastrier va néixer a Melbourne i va créixer a prop del mar, en suburbis costaners de Perth, Hobart i Sydney. Aquest fet va desenvolupar-li un interès per la pesca i el disseny d'embarcacions que no ha abandonat mai. Una obsessió que trasllada als seus projectes, com en l'accés de la seva casa familiar, que únicament pot dur-se a terme per mar. L'estudi de les embarcacions de pesca li ha permès traslladar aquests coneixements a l'arquitectura des de dues vessants. Per una banda, explora i interpreta els espais acotats i multi funcionals de les embarcacions, com ja havien fet altres arquitectes com Le Corbusier. Per l'altra, integra als seus edificis la tecnologia associada a les barques de pesca per ajustar-se a les condicions climàtiques. Per tant, confereix als seus edificis la possibilitat de controlar la ventilació natural, la protecció solar, acomodar-se al clima canviant i a les estacions de l’any. Trobem que un dels temes recurrents és el concepte de la casa ajustable, que pot respondre al clima, al paisatge o a l’estat del cel, obrint-se o tancant-se per permetre l'entrada de les condicions climàtiques, sons i olors del lloc. Aquest control fa de l'habitant un subjecte actiu, educant-lo perquè aconsegueixi el màxim confort durant les estacions canviants i connectant-lo amb l'exterior, com en la Palm Garden House.



foto Michael Wee / Palm Garden House, 1976 


Lepastrier va aprofundir en aquests coneixements treballant a Sydney pel danès Jørn Utzon, el seu segon mestre després de Reed. Al seu despatx de Palm Beach, al nord de Sydney, va ser-hi de 1964 fins a 1966, majoritàriament treballant en els dibuixos de la casa particular d'Utzon a Bayview, que mai es va construir. Jørn Utzon, "Un home de gran dignitat i profunda intel·ligència" [vii], com el mateix Leplastrier el definia, tenia la capacitat de traduir els assumptes més complicats en termes simples (un clar exemple és la icona mental que tots tenim de la Sydney Opera House). Tenia una gran sensibilitat per apreciar, d'una banda, els fenòmens naturals i transposar les seves qualitats a l'arquitectura sense caure en una imitació directa, deia que tot era a la natura, només ho havíem de saber veure; i de l'altra, advertir la bellesa dels llocs on, des de temps antics, la vida i els usos s'han anat succeint.

Utzon també tenia uns coneixements molt complets sobre la construcció de vaixells perquè el seu pare era enginyer naval. Jørn i Richard van poder, doncs, compartir la passió per les embarcacions. Utzon va ensenyar-li a llegir el casc d'un veler: les diferents seccions, l'eix central, l'harmonia,... que va permetre a Leplastrier desenvolupar i construir diversos prototips d'embarcacions de pesca, entre ells la Dorothy (1983-84). 


foto Leigh Wooley / Embarcació Dorothy, 1984


El seu tercer mestre i gran influència va ser el professor Tomoya Masuda, que va guiar-lo en l'estudi de l'arquitectura tradicional dels temples japonesos i de la cultura nipona. Amb el professor japonès va compartir una estada d'estudis a Tokyo de 18 mesos. Masuda va ensenyar-li la importància de mirar a l'origen de les coses per entendre-les intrínsecament. Aquest aprenentatge va fonamentar-se, entre altres, en l’examinació dels pictogrames conceptuals de la llengua japonesa. La concepció espacial de l’australià va quedar fortament condicionada pel concepte japonès "Ma" [viii] que significa objecte i espai, associats amb l'activitat humana i el temps, i pot ser resumit com "l'experiència del lloc".


foto Leigh Wooley / Watson Bay House, 1998 


Els edificis reposats de Leplastrier evoquen les atmosferes meditatives dels temples japonesos, com la Watson Bay House, on la ment té l'oportunitat de revessar el cos. No és una arquitectura que lluita per impressionar sinó el contrari, la humilitat i el refinament estableixen un ambient que supera les personalitats concretes i desprèn una particular intel·ligència. Com en la Lovett Bay House, l'expressió constructiva i la relació entre arquitectura i paisatge tenen una clara influència de l'arquitectura nipona. Sovint, evita revestiments i pintures, prefereix les superfícies naturals dels materials. Els seus edificis revelen la seva tectònica i la qualitat intrínseca dels materials, molts cops fustes natives i de proximitat i components derivats d'aquestes. L'ús de fustes de qualitat, evitant encolatges i d'altres sistemes de fixació no reversibles, dóna la garantia per una futura reutilització.


foto Leigh Wooley / Lovett Bay House, 1994 


Els amics i col·legues de Lepastrier el defineixen com un educador, un artesà i un inspirador per a tots ells. A part de col·laborar amb Glenn Murcutt, també ho ha fet amb Peter Stutchbury, Lindsay Johnston i Roderick Simpson, entre altres noms destacables, en projectes arquitectònics, urbanístics i docents remarcables, com per exemple el pla de reordenació de la zona portuària de Sydney. El treball en col·laboració amb altres professionals és, per ell, la millor manera de treballar.


Planta Lovett Bay House, 1994


En conclusió, podem dir que el tret en comú dels seus tres principals mestres -Rees, Utzon i Masuda- és l'afecte profund pel paisatge i un respecte pels orígens de la cultura. Això és el que va propiciar el compromís de Richard Leplastrier amb el seu país i la seva gent. 

Es relaciona amb les persones, el paisatge, els materials i la naturalesa de la mateixa manera, sempre amb el desig de comprendre, respectar i preservar. Leplastrier té un enfocament minimalista, mai fa moviments innecessaris en el seu treball. Construeix espais que donen lloc a què les coses succeeixin i que permetin a la naturalesa conquerir-los . 

Crec que Leplastrier no és de fàcil classificació. M'atreviria a dir que algunes de les seves rigoroses obres tenen un caràcter intemporal, qualitat indispensable per considerar-les grans obres sense data de caducitat. La figura de Leplastrier i els coneixements que incorporen les seves construccions ens permeten afirmar que sí que existeix una arquitectura genuïnament australiana que respongui i aglutini, des dels coneixements aborígens de la terra, el paisatge i el clima, a les experiències de les primeres arquitectures colonials, sense oblidar, òbviament, les particularitats del moment present. Leplastier és la punta de la llança d'aquesta creixent i influent "arquitectura australiana" que deriva d'un reconeixement de la singularitat d'Austràlia. Com va escriure l'Albert Illescas: "Una sorpresa. No t'ho perdis. Entusiasme".


[i] Albert ILLESCAS, "Els espais de l'habitatge 4: Cuidar el cos". Barcelona, Departament de Projectes Arquitectònics ETSAB UPC, 2000, p. 105. 
[ii] Albert ILLESCAS, "Els espais de l'habitatge 4: Cuidar el cos". Barcelona, Departament de Projectes Arquitectònics ETSAB UPC, 2000, p. 112. 
[iii]Albert ILLESCAS, "Els espais de l'habitatge 4: Cuidar el cos". Barcelona, Departament de Projectes Arquitectònics ETSAB UPC, 2000, p. 110. 
[iv] Lindsay JOHNSTON, "Murcutt and company", Architecture, volum 92, núm. 4, abril 2003, p. 70-77. 
[v] NSW STATE CULTURAL INSTITUTIONS, "Built for the Bush: The Green Architecture of Rural Australia", catàleg d’exposició itinerant, Australia, 2010-2013. 
[vi] WOOD IN CULTURE ASSOCIATION, "Richard Leplastrier : Spirit of Nature Wood Architecture Award 2004". Finlandia, Rakennusttieto Oy, 2004. 
[vii] Peter STUTCHBURY i Rory SPENCER, "Architecture and place", Architecture Australia, 1999, p. 55-69. 
[viii] Rory SPENCER, "Portrait: Leplastrier", L'architecture d'aujourd'hui, núm. 285, febrer 1993, p. 78-83. 


Imatges extretes de la bibliografia i de fonts online.


3 comments:

  1. Acab de descobrir el bloc. Estic preparant una petita presentació sobre Lepastrier per l'escola i després de molta recerca trob això tan ben explicat i ple d'aquest mateix entusiasme del que parles.
    Gràcies per compartir-ho!

    ReplyDelete
    Replies
    1. Gràcies Carlos. Quan acabis la presentació, m'agradaria poder gaudir-la. Estic molt interessat en l'arquitectura australiana i els seus arquitectes!

      Delete
  2. Sobre el recent reconeixement del RIBA a Leplastrier:

    http://architectureau.com/articles/australians-honoured-with-international-fellowships/

    ReplyDelete