Quan caminem per la badia de la Concha en direcció oest, arribem al passeig Eduardo Chillida on, el 1977, es va inaugurar l'homenatge a l'escultor basc Eduardo Chillida. El conjunt es inici i final de la ciutat de Donostia.
Les tres monumentals escultures d'acer corten desafien les forces de la naturalesa afermant-se a les roques, obrint-se com mans i resistint a l'erosió del mar i del vent. És la unió entre la ciutat i la natura, entre la ciutat i el mar. Les dues primeres que trobem en aproximar-se des del passeig estan col·locades horitzontalment, amb tensió i creant un diàleg. La tercera, en posició vertical, ens connecta amb l'horitzó que segons l'escultor era 'la patria de todos los hombres'. Aquest trinomi sembla que ens connecti passat-present i futur, però l'escultor deixa oberta la interpretació de l'obra a cadascú:
"Hay que dejarlo abierto, es una obra abierta. Cada uno tiene que plasmar ahí su propia interpretación. En esa obra, hay unos cuantos datos suficientemente claros para que a una persona sensible le puedan interesar una serie de cosas. Como te decía, esa obra tienen una serie de claves para poderse agarrar y tener una interpretación. Es una obra que tienen encima una vocación de interrogación, es una interrogación ante lo desconocido, ante el horizonte, ante el futuro."
 |
| el peine de los vientos 2013 | © agb |
L'encàrrec de la urbanització de la Plaza del Tenis (1975) va ser fet a l'arquitecte Luis Peña Ganchegui que va treballar amb Chillida per a la concepció del lloc. L'arquitecte fa un preàmbul a les escultures de Chillida construint una topografia que reconeix el lloc i l'interpreta.
 |
| plànol general de la badia de la Concha |
 |
| planta del projecte d'urbanització |
 |
| alçat del projecte d'urbanització |
 |
| axonometria del projecte d'urbanització |
Algunes imatges i dibuixos de la fase d'instal·lació de les escultures de Chillida:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada