Pàgines

2013/03/18

MEDIATECA DE SENDAI - TOYO ITO / PRITZKER'13


[...] Ito has said that he strives for architecture that is fluid and not confined by what he considers to be the limitations of modern architecture. In the Sendai Mediatheque, 2000, he achieved this by structural tubes, which permitted new interior spatial qualities. In the Taichung Metropolitan Opera House, the horizontal and vertical network of spaces creates opportunities for communication and connection. Seeking freedom from the rigidity of a grid, Ito is interested in relationships — between rooms, exterior and interior, and building and surroundings. Toyo Ito‘s work has drawn on inspiration from the principles of nature, as evidenced by the unity achieved between organic-like structures, surface and skin. [...]

Jury Citation (The Pritzker Architecture Prize)

Vull retre el meu humil homenatge a Toyo Ito per haver estat guardonat amb el Pritzker per la seva trajectòria i aportació al món de l'arquitectura. 

Un dels edificis que sempre m'ha interessat és la Mediateca de Sendai (Japó), 1995-2001. Un dels aspectes fonamentals és com l'arquitecte afronta l'encàrrec de construir un edifici que ha de respondre d'una manera unitària als continus canvis del món de l'informació i a les necessitats canviants dels usuaris. 

L'edifici es planteja com a set plataformes que alberguen diferents continguts, aquestes es sostenen per unes estructures buides, en forma de torre, que interiorment serveixen per moure persones, energia, informació, llum... recuperant, per una banda, les idees de Louis Kahn sobre la separació d'espais servidors i espais servits i, per l'altra, les investigacions de Robert le Ricolais on l'essència de l'estructura consistia en els buits, és a dir, construir estructures poroses i plenes de forats en comptes de treballar amb elements compactes.


esquemes en secció de les torres estructurals
que sostenen les diferents plataformes  | © toyo ito


façana de l'edifici darrere una Zelkova Serrata on es compara
el moviment de fluxos de l'edifici amb els moviments de fluxos de
saba i energia d'aquest tipus d'arbres  | © Nacasa & Partners



Treballant en aquesta línia, aconsegueix uns espais definits pel mobiliari i per l'ús que en fa cada usuari, esborrant el concepte d'habitació. L'edifici ha de ser capaç de transformar-se a la mateixa velocitat que canvia la tecnologia de l'informació.


esquemes de les diferents plantes | © toyo ito



fotografia interior | © toyo ito

L'edifici es mostra totalment transparent a la ciutat. És una manera de generar una comunicació visual entre interior i exterior, eliminant el límit entre aquests i apropant els continguts als ciutadans de Sendai.



transparència total entre interior i exterior | © toyo ito

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada