SEGUIM!

MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLDONZELLA

El passat dia 14 d'abril, en el marc dels actes del centenari del monestir modernista de Santa Maria de Valldonzella, situat a la muntanya de Collserola, l'historiador i arxiver Antoni Albacete i l'historiadora de l'art Margarida Güell van encetar una jornada de portes obertes amb dues conferències que van precedir la visita guiada per l'interior del recinte. L'acte va ser el preludi de la presentació, el pròxim 15 de juny, de la monografia El Reial Monestir de Santa Maria de Valldonzella (1147-1922). Història i art en un centre barceloní d'espiritualitat cistercenca, escrita per aquests dos historiadors i publicada dins de la col·lecció Biblioteca Abat Oliba de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 

detall capitells claustre | © agb

Hem demanat a la coautora de la monografia que ens respongui unes breus preguntes per conèixer una mica més aquest edifici que mescla el modernisme, de l'època en que es va construir, amb l'austeritat que marcava l'ordre del Císter. 

TÈCNICA - PAU PÉREZ

Escrit extret del cicle de conferències 'hipòtesis d'arquitectura':

[...] Bé, aquest és un escrit d'introducció, per engrescar comentaris posteriors. També vol ser un escrit de revisió i reivindicació professional, dedicat als alumnes aquí presents, a la seva joventut i a la seva confiança, en aquests moments de crisi i de desconcert.

Per animar-los, i de passada animar el debat, mirarem de ser el més tendenciosos i parcials possible. També tot el breu que se'ns demana.

Comencem. I com que som els primers, començarem pel principi :

Què és o què entenem per tècnica.

La tècnica ve a ser l'aspecte pràctic de la inventiva del nostre cervell.

Per dir-ho segons el diccionari, la tècnica és el que tracta de l'aplicació de les ciències i de les arts. Pel que aquí ens interessa, són els mecanismes i eines de què ens dotem per satisfer les nostres necessitats en el decurs de la nostra vida.

Els textos dels escriptors que tracten de l'home i la seva existència en relació amb la tècnica, depenen molt de l'evolució en què es troba aquesta en el moment en què ho fan. Són evidentment molt diferents les reflexions pre-industrials de Rousseau o Descartes, les plenament industrials de Kant o Heideger, les més properes de Bergson o Mumford, o les actuals de Virilio, ja en ple món de la ciber-tecnologia. 

D'entre aquests escrits, agafem les conferències de 1933 d'Ortega y Gasset, un text breu i clar, recollit en el llibret Meditación sobre la técnica, que ja es va mencionar en la trobada anterior i que possiblement tornarà a sortir en el decurs del debat.

Des de l'inici, el seu autor es mostra sorprès que la tècnica, a causa de la seva importància i transcendència per a la vida de l'home, no sigui una assignatura més a les escoles, així com ho són la Física, les Matemàtiques o la Literatura. Preocupació que compartim.

BLOC DE NOTES > MARAVILLAS - ALEJANDRO DE LA SOTA

Alejandro de la Sota feia aquest dibuix per mostrar la solució adoptada pel gimnàs del Colegio Maravillas de Madrid. L'edifici es col·loca en una vessant on el terreny té força pendent, per això decideix semi-soterrar la construcció fent una sèrie de murs de contenció esglaonats. Això allibera l'espai necessari pel gran volum que ha de tenir l'edificació. 

La coberta d'aquest gimnàs és converteix en un pati exterior, que amplia la zona de jocs existent al trobar-se a la mateixa cota. Aquesta coberta-pati es sustenta amb una estructura metàl·lica d'encavallades. Els grans espais que apareixen entre aquestes s'aprofiten per a  ubicar aules amb graderia. 

La il·luminació natural dels espais no va limitar-se al pla de façana sinó que va ampliar-se als espais adjacents a aquesta per fer arribar la llum a les aules, el gimnàs i els espais de circulació. A més, es va pensar una circulació natural de l'aire per poder-lo renovar.

"El gimnasio de Maravillas tiene ya 22 años. No sé porqué en el año 1960 lo hice así, pero lo que sí sé es que no me disgusta haberlo hecho. Creo que el no hacer arquitectura es un camino para hacerla y todos cuantos no la hagamos, habremos hecho más por ella que los que, aprendida, la siguen haciendo. Entonces se resolvió un problema y sigue funcionando y me parece que nadie echa en falta la arquitectura que no tiene." (1985)

Alejandro de la Sota

FONT: Fundació Alejandro de la Sota

BOX HOUSE & COLLOPY HOUSE - NEESON MURCUTT ARCHITECTS

The Box House and Collopy House were designed by Nicholas Murcutt before the recent formation of Neeson Murcutt Architects, a small practice in Sydney, Australia. Current projects of Neeson Murcutt Architects include modest rural houses, bigger suburban houses and some small urban infrastructure projects. We balance our practice with teaching and other professional activities. 

The projects are driven by the peculiarities of their programs. The holiday houses are liberated from the expectations associated with a primary residence. These projects are able to question the notion of shelter and set out to reconcile the spirit of camping with the comfort of modern living. 

The projects are studies in the relationship between dwelling and site, casting the house as an object in the landscape, or as a device for editing the edges of the site, or accentuating interiority and separation from the outside.

box house |  photographer brett boardman

An environmental awareness informs these projects. They embrace the benign climate that characterises the east coast of Australia where, for much of the year, it is feasible to live partly outdoors. They are houses that can be opened and closed to varying degrees in response to both subtle and seasonal changes in weather.

The palette of materials is limited; economy and clarity are prioritised over material complexity. Materials are chosen for their associative qualities, physical durability and affordability. They are either sourced locally or are recycled. 

BONDI TO BRONTE COAST WALK EXTENSION - ASPECT STUDIOS

Després d'un temps vivint a Sydney, uns dels projectes que em va fascinar va ser el recorregut que unia les platges de Bondi i Bronte amb un camí que anava amb paral·lel a la línia de costa. Una intervenció molt respectuosa amb l'entorn i que dóna resposta a una sèrie de mancances que els habitants reclamaven.

Bondi to Bronte coast twilight | Florian Groehn

El projecte és d'Aspect Studios, un despatx ubicat a Sydney i amb sucursals a altres punts de la geografia australiana i xinesa. Sacha Coles, director del despatx de Sydney, s'ha ofert a respondre'm unes preguntes i ha cedir-me el material que hi ha publicat al post. Si teniu l'oportunitat de viatjar a Sydney, no us perdeu aquest magnífic projecte, val la pena!

EL PEINE DE LOS VIENTOS - EDUARDO CHILLIDA

Quan caminem per la badia de la Concha en direcció oest, arribem al passeig Eduardo Chillida on, el 1977, es va inaugurar l'homenatge a l'escultor basc Eduardo Chillida. El conjunt es inici i final de la ciutat de Donostia. 

Les tres monumentals escultures d'acer corten desafien les forces de la naturalesa afermant-se a les roques, obrint-se com mans i resistint a l'erosió del mar i del vent. És la unió entre la ciutat i la natura, entre la ciutat i el mar. Les dues primeres que trobem en aproximar-se des del passeig estan col·locades horitzontalment, amb tensió i creant un diàleg. La tercera, en posició vertical, ens connecta amb l'horitzó que segons l'escultor era 'la patria de todos los hombres'. Aquest trinomi sembla que ens connecti passat-present i futur, però l'escultor deixa oberta la interpretació de l'obra a cadascú:

"Hay que dejarlo abierto, es una obra abierta. Cada uno tiene que plasmar ahí su propia interpretación. En esa obra, hay unos cuantos datos suficientemente claros para que a una persona sensible le puedan interesar una serie de cosas. Como te decía, esa obra tienen una serie de claves para poderse agarrar y tener una interpretación. Es una obra que tienen encima una vocación de interrogación, es una interrogación ante lo desconocido, ante el horizonte, ante el futuro."

 el peine de los vientos 2013 | © agb 

ARQUICIDI - CRISTINA JOVER FONTANALS

"L'Escola ens ha obsequiat el modernisme, el noucentisme, el GATCPAC, els mestres de meitat del XX, el model Barcelona."

"Ha superat una guerra civil, dictadures i altres crisis, però, sobreviurà a aquest brutalisme econòmic, ignorant, incapaç i obsolet que només veu els diners i la borsa?"

Publicat a elpuntavui.cat

El 18 de Març m'arriba un e-mail alarmant: “Cristina, ¡que lío con lo de la ETSAB! ¿Es cierto lo que quieren hacer? Cualquier cosa que necesitéis (adhesiones, escribir algo) nos lo decís. ¡Por acá todo muy bien! Gonzalo.” És d'en Gonzalo Fuzs, professor de la Universitat de Córdoba (Argentina), a qui vaig dirigir la tesi doctoral. En menys d'un dia algú li ha fet arribar un rumor que ha trasbalsat les arrels de l'arquitectura catalana.

BLOC DE NOTES > CASA UGALDE - JOSÉ ANTONIO CODERCH

Aquest és un dels primers croquis que JA Coderch va dibuixar per la Casa Ugalde (Caldes d'Estrac, 1951). Amb aquesta senzillesa, mostra d'una manera clara la seva preocupació per respectar unes determinades visuals i la vegetació existent en un lloc privilegiat sobre el mar.

FONT: JA Coderch de Sentmenat, Fochs C Editorial GG BCN 2001

NOTA: Amb aquest post titulat 'bloc de notes', he començat una sèrie d'entrades amb la filosofia de buscar apunts en llibretes, retalls,... que algun arquitecte va dibuixar per plasmar i recordar aspectes importants del lloc, de les intencions o de les reflexions sobre algun projecte. Si coneixeu algun document interessant, contacteu amb mi! Estaré encantat de rebre'ls i anar-los publicant periòdicament! Gràcies!

MEDIATECA DE SENDAI - TOYO ITO / PRITZKER'13

[...] Ito has said that he strives for architecture that is fluid and not confined by what he considers to be the limitations of modern architecture. In the Sendai Mediatheque, 2000, he achieved this by structural tubes, which permitted new interior spatial qualities. In the Taichung Metropolitan Opera House, the horizontal and vertical network of spaces creates opportunities for communication and connection. Seeking freedom from the rigidity of a grid, Ito is interested in relationships — between rooms, exterior and interior, and building and surroundings. Toyo Ito‘s work has drawn on inspiration from the principles of nature, as evidenced by the unity achieved between organic-like structures, surface and skin. [...]

Jury Citation (The Pritzker Architecture Prize)