2013/11/10

ARQUITECTES [aussies] QUE MEREIXEN SER CONEGUTS

Autor: Alfons Güell Baró
Article guanyador Premi AJAC IX. Platypus

Sota aquest reivindicatiu títol però sense cap mena de pretensió, l'Albert Illescas publicava en les últimes pàgines de la revista Radiografies 04 de l’any 2000, dedicada als espais de l'habitatge, una llista de bons arquitectes i bones obres. Aquesta llista incompleta va néixer de manera fortuïta gràcies a l'acumulació del material generat pels estudiants que cursaven l'assignatura optativa amb el mateix nom que el número monogràfic. Una assignatura, que amb l'excusa de parlar d'aquest tipus d'espais, aprofundia en els temes de la "Bellesa, mides i proporcions, espais i llum, materials i sensacions" [i]. Aquesta classificació posa en relleu, a part dels "mestres del moviment modern", arquitectes menys coneguts però que aborden una o alguna de les seves obres de manera exemplar. Aquest senzill exercici que proposava l'Albert Illescas és un acte de gosadia, ja que posa de manifest les llacunes de coneixement de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i d'alguns dels seus professors que, abans d'arriscar-se, prefereixen estar sota l'aixopluc del políticament correcte: "la teoria habitual que postula que el territori de la (bona) arquitectura l'ocupen uns pocs escollits: els tres tenors del formigó, els diàfans provocadors de les transparències, o els gestuals mestres de l'inox i del titani, tots lluents i mediàtics." [ii]. És d'agrair l'esforç de tots els alumnes i l'afany de l'Albert Illescas per compartir el coneixement acumulat i no deixar que aquest s'empolsi en els calaixos o passadissos de l'etsaB.

De tant en tant, tots els que estimem aquesta professió descobrim, arran d'algun viatge, lectura, experiència, etc, alguna obra o arquitecte que ens fascina. En aquest moment, és quan podem repassar la llista esmentada per comprovar si hi apareix l'arquitecte en qüestió i llegir-ne les pistes que en dóna, i si no hi apareix, afegir-lo a la nostra base de dades arquitectònica personal. Un dels últims que vaig trobar a la llista va ser un arquitecte australià, descrit així: "El mestre, diuen, de Murcutt" i amb els qualificatius "Una sorpresa. No t'ho perdis. Entusiasme" [iii].


Croquis Cloudy Bay Retreat, 1996 


2013/10/22

VALLS, DONA'NS L'ESQUENA!

Ahir al vespre, a l'Institut d'Estudis Vallencs, es va organitzar una taula rodona sobre un dels espais més oblidats i degradats de Valls: ELS TORRENTS. L'acte s'emmarca dins d'una sèrie d'actuacions del grup Sopes d'All. Aquest col.lectiu intenta redescobrir racons de la ciutat oblidats. El seu mètode és força clar: fer actuacions puntuals en certs espais abandonats perquè els ciutadans s'hi tornin a apropar, els tornin a gaudir i, en conseqüència, se'ls facin seus.

Des del meu punt de vista, els torrents són configuratius de Valls, li donen forma i caràcter. El Casc Antic és situa en una petita elevació del Camp de Tarragona encotillada per aquestes rieres que van a buscar el riu Francolí per acabar desaiguant al mar. 

Històricament els torrents vallencs van ser utilitzats per aprofitar la força motriu de l'aigua, com abocador de les industries, com a clavegueram (amb tot el que això comporta: males olors, malalties,...), com a lloc d'esbarjo de criatures, com a font d'aigua,...

Durant les últimes dècades, totes aquestes activitats han anat desapareixent i la construcció de ponts per cosir el teixit de la ciutat ha remarcat la diferència de cota entre el fons dels torrents i la ciutat. Aquesta desvinculació entre ciutat i rieres es pot captar si ens aturem en un d'aquests ponts i guaitem a banda i banda: les façanes que s'aboquen no s'obren cap aquests espais verds amb grans finestrams, balcons o terrasses, al contrari, els hi donen l'esquena, són els 'darreres'. Responen encara a aquests espais bruts i pudents.

plànol de Valls i torrents |
font: agb

2013/10/16

FUNDADORES DE RUINAS - JOAN BARRIL

Forges - El País
Joan Barril
Periodista
07/10/2013


Hoy se celebra el Día Mundial de la Arquitectura. Nos hemos acostumbrado a consagrar un día a alguna manifestación del ser humano como una manera de provocar la alarma. Jamás hay un día para la alegría o para la fortuna. Sí lo hay, en cambio, para recordar una enfermedad, una necesidad de paz o una conjura contra el hambre. El hecho de que hoy sea el Día Mundial de la Arquitectura convierte esta actividad en una causa. Mal deben estar las cosas en los que dominan el oficio para tenerse que otorgar un día que sensibilice a la población de su necesidad.

2013/09/27

A STAR ARCHITECT LEAVES SOME CLIENTS FUMING - THE NEW YORK TIMES

Santiago Calatrava Collects Critics as Well as Fans.

Samuel Aranda for The New York Times.
Workers in Valencia, Spain, fix leaking windows in a
science museum by Santiago Calatrava.

VALENCIA, Spain — For a while, this sprawling Mediterranean city embraced Santiago Calatrava’s architecture with gusto. In a dried-up riverbed, Mr. Calatrava built and built, eventually filling 86 acres with his radical, and some say awe-inspiring, designs.

But these days, even as Mr. Calatrava’s eye-catching PATH station creeps toward completion in Lower Manhattan, he is often cast as a villain here in Valencia. One local politician runs a Web site called Calatravatelaclava, which loosely translates as, “Calatrava bleeds you dry.”

2013/09/25

THE SHED - RICHARD PETERS ASSOCIATES

© Justin Alexander
The Shed
By Richard Peters

Location & history
Tucked away at the end of a lane in the Sydney suburb of Randwick, close to The Spot and in walking distance to Coogee beach, is a 74m2 simple brick industrial structure built in 1890 by two Irish blacksmiths (brothers) to house their coach building business.

Over the past 120 years the building has also operated as a motorcycle repair shop, secondhand washing machine warehouse, a builder's workshop, and more recently a studio for local artists. Having grown up in the area, one of the owners knew the building well and when it came up for sale in 2003, took a leap of faith and invested in a project that presented an exciting opportunity to develop a smaller, sustainable and more efficient way to live, while challenging the convention that ʻbigger is betterʼ.

2013/08/04

Tír na nÓg - DREW HEATH ARCHITECT

Fa mesos, començava a escriure un post per explicar la visita a una casa projectada i construïda per l'arquitecte australià Drew Heath. Era una descripció sense fotografies de l'habitacle en qüestió, ja que no disposava d'aquestes. Un intent d'explicar la casa a través d'episodis de l'obra construïda de l'arquitecte. 

La casa ha estat publicada arrel del guardó rebut en els '2013 NSW Architercure Awards' dins la categoria de 'Residential Architecture - Houses - Alterations and Additions Entries'. Les següents fotografies i documents em permeten completar i tancar el monogràfic a la casa que m'ha fet entendre una manera de viure diferent a la nostra, l'australiana.

La resolució dels guardó em va sorprendre. Expliquen que la casa s'ha inspirat en un viatge de l'arquitecte a les runes d'Angkor Wat (Cambodja). Tot i que els murs de formigó ens poden recordar runes i la vegetació exuberant, que s'empassa els pavellons, la jungla, crec que la casa és un treball d'experimentació. Repensar com es viu en els suburbis australians, proposant límits confusos entre privat i públic; entre interior i exterior; entre nou i vell; i entre natural i artificial. En definitiva, la casa crea una atmosfera particular amb la materialitat, amb el filtratge de la llum, amb la brisa,... una experiència singular.  




Imatge curiosa de Google Street View on podem veure els pavellons
en construcció (esquerra cuina i dreta lavabo) amb la casa al fons.
L'arquitecte, a l'esquerra, i un operari apareixen d'espontanis.


Us convido a llegir el primer post sobre la casa, titulat DREW HEATH - ARCHITECT, on explico les decisions més importants que es van prendre en aquest projecte i que les relacioneu amb les fotografies que venen a continuació. Us agradaria viure en una casa com aquesta? Espero comentaris! 

2013/07/17

PERMANENT CAMPING - CASEY BROWN ARCHITECTURE

Pels pobladors australians del S.XIX, la construcció de cases energèticament eficients era una qüestió de necessitat degut a l'accés limitat a materials, tècniques i recursos. Actualment, alguns arquitectes s'han conscienciat del panorama energètic global, i de l'impacte ambiental de la construcció i manteniment de l'habitatge. Aquesta nova manera de pensar està portant als arquitectes australians a actualitzar els sistemes de 'baix consum' de la casa rural del S.XIX. Aquests bàsicament són tres: l'adequació ambiental dels materials de construcció; el tractament de l'aigua com un bé preciós; i les estratègies passives d'ombra, ventilació i calefacció per condicionar l'aire interior.  

El següent projecte, Permanent Camping, situat a la remota regió de Mudgee és, sota el meu parer, un molt bon exercici que reflexa aquesta manera d'entendre l'arquitectura. 


north-west view | © Penny Clay

Permanent Camping 
Mudgee NSW 

Located on a remote pristine mountain on a sheep station in central western NSW, this structure was the realisation of a dream for the client. Sited at the edge of a ridge surrounded by large granite boulders and ancient dead trees, the tower has panoramic views for hundreds of miles to the horizon. 

2013/05/12

MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLDONZELLA

El passat dia 14 d'abril, en el marc dels actes del centenari del monestir modernista de Santa Maria de Valldonzella, situat a la muntanya de Collserola, l'historiador i arxiver Antoni Albacete i l'historiadora de l'art Margarida Güell van encetar una jornada de portes obertes amb dues conferències que van precedir la visita guiada per l'interior del recinte. L'acte va ser el preludi de la presentació, el pròxim 15 de juny, de la monografia El Reial Monestir de Santa Maria de Valldonzella (1147-1922). Història i art en un centre barceloní d'espiritualitat cistercenca, escrita per aquests dos historiadors i publicada dins de la col·lecció Biblioteca Abat Oliba de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 


detall capitells claustre | © agb

Hem demanat a la coautora de la monografia que ens respongui unes breus preguntes per conèixer una mica més aquest edifici que mescla el modernisme, de l'època en que es va construir, amb l'austeritat que marcava l'ordre del Císter. 


2013/04/28

TÈCNICA - PAU PÉREZ

Escrit extret del cicle de conferències 'hipòtesis d'arquitectura':

[...] Bé, aquest és un escrit d'introducció, per engrescar comentaris posteriors. També vol ser un escrit de revisió i reivindicació professional, dedicat als alumnes aquí presents, a la seva joventut i a la seva confiança, en aquests moments de crisi i de desconcert.

Per animar-los, i de passada animar el debat, mirarem de ser el més tendenciosos i parcials possible. També tot el breu que se'ns demana.

Comencem. I com que som els primers, començarem pel principi :

Què és o què entenem per tècnica.

La tècnica ve a ser l'aspecte pràctic de la inventiva del nostre cervell.

Per dir-ho segons el diccionari, la tècnica és el que tracta de l'aplicació de les ciències i de les arts. Pel que aquí ens interessa, són els mecanismes i eines de què ens dotem per satisfer les nostres necessitats en el decurs de la nostra vida.

Els textos dels escriptors que tracten de l'home i la seva existència en relació amb la tècnica, depenen molt de l'evolució en què es troba aquesta en el moment en què ho fan. Són evidentment molt diferents les reflexions pre-industrials de Rousseau o Descartes, les plenament industrials de Kant o Heideger, les més properes de Bergson o Mumford, o les actuals de Virilio, ja en ple món de la ciber-tecnologia. 

D'entre aquests escrits, agafem les conferències de 1933 d'Ortega y Gasset, un text breu i clar, recollit en el llibret Meditación sobre la técnica, que ja es va mencionar en la trobada anterior i que possiblement tornarà a sortir en el decurs del debat.

Des de l'inici, el seu autor es mostra sorprès que la tècnica, a causa de la seva importància i transcendència per a la vida de l'home, no sigui una assignatura més a les escoles, així com ho són la Física, les Matemàtiques o la Literatura. Preocupació que compartim.