Pàgines

2011/10/20

NOU NÚMERO DE LA REVISTA DIAGONAL.29


“Amb la transformació d’aquesta mitgera en jardí es crea un nou ecosistema que suposa un benefici social i ambiental per a la ciutat”.

Aquest és el missatge que presenta als ciutadans la nova mitgera “verda” barcelonina que il·lustra la portada d’aquest número.

L’any 2005 es va prohibir a Espanya, després d’una forta batalla legal, l’ús de la paraula BIO a l’etiquetatge dels productes alimentaris que no fossin ecològics. Tot i així, fora del terreny alimentari els termes sostenible, ecològic i bio són utilitzats de manera irresponsable i inconscient, com a pretext per vendre millor i fer empassar qualsevol producte o iniciativa. Així es mostren sovint l’economia, el desenvolupament, els productes químics, l’agricultura, l’energia atòmica, els mòbils, els cotxes de luxe, els combustibles… i, evidentment, l’arquitectura i l’urbanisme.

Sostenible és una d’aquelles paraules plàstiques que a causa del seu ús i abús per part de polítics, publicistes, empresaris, periodistes…i arquitectes, ha perdut el seu veritable significat. Segurament, si comparéssim bona part de les memòries dels projectes d’arquitectura que es fan avui en dia podríem fer un inventari còmic de com s’usa aquest terme en la nostra disciplina.

Amanides urbanes com les de la fotografia de la portada aporten una mica més de banalitat al nostre paisatge conceptual. No tant pel seu resultat formal, sinó per la seva ridícula justificació i malentesa sostenibilitat.

La millora i durabilitat del nostre entorn immediat no passa per afegir verdura als projectes o per fer façanes amb LED. En un moment en què tothom parla d’un nou model Barcelona i d’un nou “hàbitat urbà”, cal desitjar que no caiguem en el bio-parany i acabem altre cop fent l’acròbata… aquest cop, vestits de verd.


Per llegir els tots els continguts: revistadiagonal 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada