2013/05/12

MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLDONZELLA

El passat dia 14 d'abril, en el marc dels actes del centenari del monestir modernista de Santa Maria de Valldonzella, situat a la muntanya de Collserola, l'historiador i arxiver Antoni Albacete i l'historiadora de l'art Margarida Güell van encetar una jornada de portes obertes amb dues conferències que van precedir la visita guiada per l'interior del recinte. L'acte va ser el preludi de la presentació, el pròxim 15 de juny, de la monografia El Reial Monestir de Santa Maria de Valldonzella (1147-1922). Història i art en un centre barceloní d'espiritualitat cistercenca, escrita per aquests dos historiadors i publicada dins de la col·lecció Biblioteca Abat Oliba de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 


detall capitells claustre | © agb

Hem demanat a la coautora de la monografia que ens respongui unes breus preguntes per conèixer una mica més aquest edifici que mescla el modernisme, de l'època en que es va construir, amb l'austeritat que marcava l'ordre del Císter. 


agb La monografia aglutina i ordena la història i l'art d'aquest centre espiritual barceloní. Quin paper ha tingut el Monestir dins la ciutat de Barcelona al llarg de la seva existència? 

Mg. A partir del segle XV, i fins el XVIII, el monestir va tenir un paper important en la relació protocol·lària entre la ciutat i la monarquia; a més, era lloc de residència del rei i del seu sèquit cada vegada que aquest venia a la ciutat. El monestir també gestionava nombrosos béns immobles i terres, situats a les rodalies de Barcelona, i cobrava rendes diverses. Valldonzella també va ser un focus cultural, una mena de cort literària on es feien concursos i recitals. 



claustre | © agb


claustre | © agb

agb Pel que heu explicat, antigament la comunitat vivia als terrenys limitats aproximadament per l'actual Ronda de Sant Antoni i el carrer de Valldonzella, quins van ser els motius d'aquest canvi d'ubicació? 

Mg La comunitat va viure en un monestir tocant a l’actual Ronda de Sant Antoni (antigament era l’espai ocupat per la muralla de Barcelona), des de 1660 fins el 1909. El 1909 va esclatar la Setmana Tràgica i, com molts altres monestirs i convents de Barcelona, van haver d’abandonar el monestir que va ser cremat completament. Va ser llavors quan van escollir un solar al Tibidabo on van construir el monestir actual. 


planta del monestir de valldonzella a tocar de l'actual ronda de
sant antoni | arxiu històric de la ciutat de barcelona


agb L'actual Monestir respon a una estructura programàtica cistercenca com d'altres del mateix ordre com Santes Creus o Poblet construïts al S.XII? 

Mg Efectivament. Sembla que l’arquitecte es va documentar bé de com eren els monestirs cistercencs propers i els europeus; a part, va seguir les indicacions de l’abadessa del moment, Esperança Roca i Roca, i de la pròpia comunitat. L’abadessa, prèviament, també va demanar consell a l’antic abat de l’abadia cistercenca de Fontfroide, per saber “com havia de ser” un autèntic monestir cistercenc. Així el monestir disposava de totes les dependències i zones pròpies d’un monestir (claustre, refetor, església, parlador....), i respectava les normes bàsiques de circulació interna (comunicació directa entre les cel·les dormitori i l’església, per exemple). També estava pensat perquè s’autoabastís (disposa d’hort i de pou), tot i que l’època en la qual es va construir el monestir fa que, com és normal, també es pogués comptar en anar a comprar a la ciutat; també es distingia perfectament l’espai per les monges, les novícies i els feligresos i l’església s’organitzava com era propi del Císter. 



exterior del claustre & horts | © agb


agb Qui va ser l'arquitecte de l'actual monestir? Va tenir influències de les seves obres anteriors o d'algun altre arquitecte? 

Mg L’arquitecte fou Bernardí Martorell i Puig, renebot de Joan Martorell i Montells, de qui també va ser deixeble. Sembla que compartien biblioteca i col·lecció documental de fotografies i postals, d’on treien noves idees per als seus projectes. Abans de Valldonzella, Bernardí no havia treballat en obres religioses rellevants, sinó que aquestes vindran més tard, per exemple, al temple de les Oblates del Santíssim Redemptor, que es troba relativament a prop de Valldonzella i que comparteix característiques amb aquesta. 



cobertes | © agb

agb Com l'edifici compagina l'austeritat cistercenca amb l'ornamentació modernista? 

Mg En els llocs de vida, es respecta al màxim la senzillesa, puresa i absència de decoració, per tal d’afavorir la vida de silenci i de pregària. En canvi, l’església és exuberant en decoració, potser per fer memòria de la figura tan estimada de la Verge Maria, protectora del Císter. L’església comptava amb una estudiada combinació de maó i pedra blanca, pintures murals d’influència bizantina, un baldaquí neogòtic notori a la zona del presbiteri, pintures i relleus en una part important de dovelles, etc. 



cuina | © agb


agb Què creieu que aporta aquest estudi de Valldonzella en la història i l’art del Císter? 

Mg L’estudi que hem realitzat, a partir de fonts d’arxiu moltes d’elles inèdites, i d’un cos important de bibliografia, permet de posar en valor la història de Valldonzella en el context de Catalunya, de Barcelona i del Císter en general; a part, aportem noves dades en el coneixement d’un arquitecte encara poc conegut, com és Bernardí Martorell, i del contractista, Josep Bayó.


claustre | © agb
monestir & torre de collserola | © agb

Agraïm als autors d'aquest llibre, Antoni Albacete i Margarida Güell, el tracte rebut i us animem a visitar aquest magnífic edifici en les properes jornades de portes obertes. Mereix la pena!

2 comments:

  1. Gràcies!!! Pel teu interès i les bones fotos!

    ReplyDelete
    Replies
    1. De res! Va ser un plaer assistir a la jornada de portes obertes. Molt interessant!

      Delete

ACTUALITZANT CONTINGUTS. VISITEU-NOS A:
www.guellbaro.cat