Pàgines

2013/03/28

ARQUICIDI - CRISTINA JOVER FONTANALS

"L'Escola ens ha obsequiat el modernisme, el noucentisme, el GATCPAC, els mestres de meitat del XX, el model Barcelona."




"Ha superat una guerra civil, dictadures i altres crisis, però, sobreviurà a aquest brutalisme econòmic, ignorant, incapaç i obsolet que només veu els diners i la borsa?"



Publicat a elpuntavui.cat

El 18 de Març m'arriba un e-mail alarmant: “Cristina, ¡que lío con lo de la ETSAB! ¿Es cierto lo que quieren hacer? Cualquier cosa que necesitéis (adhesiones, escribir algo) nos lo decís. ¡Por acá todo muy bien! Gonzalo.” És d'en Gonzalo Fuzs, professor de la Universitat de Córdoba (Argentina), a qui vaig dirigir la tesi doctoral. En menys d'un dia algú li ha fet arribar un rumor que ha trasbalsat les arrels de l'arquitectura catalana.
L'ETSAB de què parla és l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, que, juntament amb la del Vallès, ETSAV, pertanyen a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). “Lo que quieren hacer” fa al·lusió a la possibilitat de deixar els estudis de grau només a Sant Cugat, deixant els màsters i el doctorat a la Ciutat Comtal. Una infeliç idea que, diuen, es va considerar en una reunió entre els directors de les escoles amb dos dels vicerectors de la UPC i que hauria suposat la reducció de més de 2.000 places públiques, a tota l'àrea metropolitana, per al grau en arquitectura i la impossibilitat total d'estudiar-lo, a Barcelona, fora de les escoles privades de La Salle o la UIC (de l'Opus Dei).

Malgrat que el rumor el va matisar reiteradament el director de l'ETSAB, la direcció no ha sabut evitar que s'hagi convertit en el detonant d'una desconfiança que ha acabat en la convocatòria de una vaga indefinida per part d'estudiants i professors associats, que són la majoria. La sensació, independentment de la veracitat de la insòlita proposta, és que s'improvisa en les decisions, que hi ha maltractament sistemàtic per part de la Politècnica, que es menysprea el treball realitzat, que les coses no estan clares, que l'administració vol fer desaparèixer l'arquitectura de formació pública del mapa català per beneficiar la privada i que, aquest cop, no és culpa dels de Madrid. Malauradament és un pensament lògic perquè fa anys que a l'ETSAB li estan donant per menjar les sobres.

L'Escola ens ha obsequiat el modernisme, el noucentisme, el GATCPAC, els mestres de meitat del XX, el model Barcelona. Continua formant molts dels arquitectes i urbanistes universals, proporcionant professors a llocs com ara Harvard, Columbia i al IIT de Chicago; té convenis amb Europa, la Xina, Austràlia, els EUA i Llatinoamèrica. S'ha mantingut al capdavant malgrat l'esclat de les privades i, encara, omple dos torns de matrícula d'excel·lents estudiants procedents de tot l'Estat i alumnes d'arreu del món. Ha superat una guerra civil, dictadures i altres crisis, però, sobreviurà a aquest brutalisme econòmic, ignorant, incapaç i obsolet que només veu els diners i la borsa?

Des d'un punt de vista mercantil, amb el seu abandonament s'està menyspreant un dels nostres actius més valuosos, infravalorant el patrimoni públic, rebutjant un dels artífexs de la marca Barcelona, liquidant l'empresa bona, prescindint d'una de les universitats que atreuen més alumnes estrangers i tancant la porta a l'exterior a molts dels nostres estudiants. Jo, encara que només mirés el món a través del neg-oci, protegiria l'ETSAB! Però l'arquitectura és més: dóna una formació integral als que l'estudien, una visió sintètica que uneix sociologia, art, història, geometria, matemàtica, tècnica, natura i ciutat com cap altra. Amb la resta de la cultura i l'educació, és fonamental per a la innovació, l'evolució social i la supervivència. El seu coneixement no pot limitar-se només a les classes altes, o qualsevol dia acabarem com el rei Mides.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada