Pàgines

2011/09/20

LA DESTRUCCIÓ DE LA PLAÇA DELS PAÏSOS CATALANS

Passejant pels voltants de l'estació de Sants es pot captar, ràpidament, l'estat de la Plaça dels Països Catalans. S'entreveu una plaça oblidada, on les successives actuacions viàries, ferroviàries,... s'han superposat a la plaça sense miraments, sense pietat. Aquesta ha quedat en un segon pla, esquivant sortides d'emergència, barracons,... i on qualsevol operació ha estat presumptament assumible, digerible. Ja s'ha demostrat que no, l'estat és deplorable.

Aquesta exposició denúncia tota aquesta situació. Fins on s'arribarà? És una qüestió de deixadesa realment? D'especulació? O, senzillament, ningú s'atreveix a tocar el llegat d'alguns arquitectes? M'agradaria conèixer l'opinió d'usuaris i d'arquitectes. Quina seria la vostra actuació?







LA DESTRUCCIÓ DE LA PLAÇA DELS PAÏSOS CATALANS

Publicat a: COAC Barcelona


Amb l'exposició volem fer una mirada crítica a un passat encara present i que forma part de la nova ciutat. Passat que volem evidenciar abans que el vertigen dels processos de substitució el portin a l’oblit.

A finals del segle XX Barcelona va voler ser un referent.Escrits, fotografies... donen testimoni del que en aquell moment es pensava seria un model de ciutat exportable i triomfant. Obres que proposaven un nou enfocament i interrogaven l'individu sobre la seva capacitat de situar-se en el segle que arribava. Preparació d’una Barcelona olímpica que uní les voluntats d’uns ciutadans orgullosos i satisfets de la seva actuació.

La Plaça dels Països catalans, premi FAD de l’any 1983, esdevé una de les obres més emblemàtiques del moment i un símil de l’evolució de la ciutat de Barcelona.

El caos que a la plaça, segons Bohigas, es mantenia a ratlla: “elementos que constituyen un sistema tan potente que logra reducir el caos del entorno a anécdotas ajenas a la entidad de la plaza” ara l’ha envaït.

Una derrota, volguda o buscada, per unes institucions que permeten que el nostre patrimoni es perdi en mans de l’especulació i la deixadesa.

O la inexorable acceptació de la impossibilitat de bastir espais on la memòria perdura.


Josep Ma Rovira i Anna Escudero

1 comentari:

  1. Jo faria un replanteig de tota la plaça, des de zero. Actualment han posat tants pedaços que la plaça ja no té cap mena d'entitat. Arrasant-la i pensant una nova plaça adreçada als veïns i als usuaris dels transports de la zona es podria tornar a donar sentit a aquesta superfície.
    Una plaça sense ús, per molt que sigui de Piñón i Vilaplana, no té cap sentit.

    ResponElimina