Encàrrec privat d'edifici d'habitatges plurifamiliar entre mitgeres a Badalona. Una organització d'habitatge per planta i el fet que hi viuran els membres d'una mateixa família dóna als espais comuns un protagonisme fora del que és habitual en un edifici d'habitatges plurifamiliar. L'escala pren protagonisme fent-se lloc dins la planta, la deforma i contamina la resta d'espais.
Els habitatges que resulten de la intervenció, tot hi tenir una planta molt compacte, gaudeixen d'un espai central i passant de façana a façana que acull menjador, estar, estudi o possibles altres usos. Aquesta configuració elimina el passadís i permet ventilacions i visions creuades tenint sempre la referència de l'exterior (llum i vistes).
La façana nord-oest, que dóna al carrer, es protegeix del sol i de les mirades amb una atrevida gelosia ceràmica, adoptant un to desenfadat. En canvi, la façana interior, orientada a sud-est, és molt més sòbria, recull les finestres apaïsades amb persianes de llibret.
FONT: Quaderns. / PLÀNOLS: LAGULA arquitectos
Un volum que sorgeix de les necessitats urbanístiques que deriven de l’aparició d’una nova rambla, del canvi de secció del vial. Els habitatges es retiren i creixen en alçada, configurant d’aquesta manera una nova tipologia de via urbana. Ara és aquest espai temporal a cavall entre el que era i el que vol ser, és una via híbrida, canviant i sorprenent.
En aquest espai, gairebé delirant, s’aixeca aquesta peculiar construcció, entre canvis d’alineació, racons, cases baixes i nous edificis d’habitatge plurifamiliar. Per tot això l’edifici apareix com un element urbà, a escala de ciutat, més enllà de respondre únicament a les necessitats particulars pròpies d’un conjunt residencial.
El programa s’organitza amb un local-espai comú en planta baixa i quatre habitatges per planta. Es tracta d’un encàrrec especial, és un cas d’autopromoció per una família. Això implica que les zones comuns de l’edifici siguin molt més amables i predisposades a compartir, allunyant-se de la neutralitat i la predisposició antibandàlica que sol caracteritzar a aquest tipus d’espai en els edificis d’habitatge convencionals.
L’accés als habitatges es realitza directament desde l’ascensor que desembarca a la sala d’estar. L’escala en espiral és també un lloc d’estar, ben il.luminat i de circulació entre els diferents habitatges. La tipologia és compacta i passant. La sala d’estar dóna a les dues façanes i deixa en els seus laterals tancaments flexibles que delimiten les habitacions i a continuació, els banys, amb revestiment ceràmic en parets i sòl.
La cuina s’obre a la façana i a la sala.
Una pèrgola recull l’aparell tècnic sostenible de l’edificació, a sota, un menjador d’hivern completament obert a l’estiu. L’espai comú del terrat està servit per una petita cuina i un lavabo.
Les dues façanes tenen una concepció molt contrastada. La del pati, molt senzilla a sud-est, amb vistes al mar, és sòbria i de concepció mediterrània. Es tracta d’una façana ventil·lada ceràmica amb grans obertures per l’hivern i persianes de lames orientables i corrugables per l’estiu.
La façana del carrer és més alegre, té relació amb la ciutat i amb la tradició modernista de la zona. En planta baixa ens trobem amb un sòcol de ceràmica color taronja i continua cap amunt amb una gran gelosia ceràmica que protegeix de l’oest i privatitza les estances.
-Consultors: Estructura: Lagula Arquitectes slp. Instal·lacions: Oriol Ruiz. Aparellador: Graó Obres i Projectes
-Col.laboradors: Joan Cuevas (Co-autor), Marina Bellver, Pau Palomer, Marina Goday, Albert Pérez, Pol Bonet
-Àrea: 632m2
-Pressupost: 660.000 euros
-Fotògraf: Adrià Goula
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada