2011/05/31

VALLS: ESPAIS RESIDUALS...OPORTUNITATS PERDUDES!

Passant el cap de setmana a Valls (la meva ciutat natal), em vaig trobar que havien "urbanitzat" un solar municipal on segons el PERI hi construiran un equipament de caire sanitari-assistencial, administratiu o cultural. Per tant, la solució adoptada té un caràcter temporal, tenint validesa fins que aquest equipament es construeixi i es prossegueixi a urbanitzar entorn, accessos,... Aquí en podeu veure la situació i l'estat actual.



Vista de la parcel.la en qüestió. Muralla Sant Antoni


Detall de l'intervenció

Com es pot observar en les fotografies, el projecte, ubicat en la traça de l'antiga muralla, consisteix en dotar aquest espai de dos usos utilitzant dues plataformes topogràfiques a diferent cota: aparcament per a vehicles i zona d'esbarjo i descans.

La solució final no em va deixar indiferent. Per una banda, és una bona iniciativa dotar d'usos un solar buit que segurament acabaria degenerant en un punt de possibles conflictes socials; per altra banda, la solució adoptada, crec que poc estudiada i massa immediata, no dóna resposta a cap problema real.

Algú de Valls ha utilitzat aquest espai?   Quin ciutadà de Valls s'ha assegut en aquests bancs a disfrutar d'un bon llibre?   Quants nens han jugat en aquest racó?   És realment necessari ocupar dues terceres parts d'una parcel.la amb un aparcament per a 15 cotxes quan hi ha l'Aparcament del Barri Vell a 100m. amb una capacitat per a  més de 150 vehicles?   No seria millor destinar tot l'espai al peató?   Creieu realment confortable/útil aquest espai? ...

Tot de preguntes em passen pel cap...



Potser, girant-nos i mirant una mica més enllà, podríem trobar solucions a problemes similars, amb diferents contextos temporals i socials, però que ens podrien donar respostes més interessants.
A Amsterdam, el baby boom de postguerra (2a Guerra Mundial), la falta d’espai públic dedicat al joc dels nens i nenes i l’inserció del trànsit rodat dins de la ciutat va portar a l’Ajuntament i als tècnics a aprofitar el gran nombre de solars urbans buits per a realitzar-hi intervencions mínimes i temporals convertint-los en espais de jocs per als nens.
Aldo Van Eyck va ser l’encarregat de canviar la manera de pensar aquests espais. Aquest arquitecte holandès nascut el 1918 i que va pertànyer al Team X, va projectar al llarg de la seva carrera més de 700 actuacions d’aquest tipus a Amsterdam.
Entenia que els nens eren part molt important de la societat i els hi donava aquest caràcter de protagonistes en els espais que projectava dins la ciutat.

Per repensar els espais de joc dels nens utilitzava dos elements: per una banda, el paviment ( tractament del pla de terra ) donant resposta a zonificacions i circulacions; per altra banda, va incorporar una sèrie de recursos com estructures senzilles, objectes simples com blocs de formigó prefabricats, estructures tubulars d’acer i fossars d’arena. A través de la repetició i combinació d'aquests elements, en cada una de les diferents ubicacions, va generar una diversitat de situacions amb gran capacitat d’adaptació als diferents solars amb una simplicitat i efectivitat molt gran.

Aquests són alguns dels projectes construïts a Amsterdam:


Estat inicial                                                Estat reformat                                               Planta projecte

Dijkstraat (Amsterdam) 1954




Estat inicial                                                          Estat reformat                                            

Planta projecte                                                                  Fotografia murals en mitgeres

Zeedijk (Amsterdam) entre el 1955-56


























Estat reformat                                                                Estat reformat
Gereedmaking Terrein (Amsterdam)


El que és únic dels 'playgrounds' d’Amsterdam, comparats amb els de les altres ciutats, és que són intersticials, insertats en la mateixa trama de la ciutat. Aquest fet provoca que cada un té una configuració particular segons la seva ubicació temporal i espacial.

D’aquestes intervencions van sorgir jocs de nens de gran efectivitat i senzillesa i que segons diuen han passat a formar part de la memòria col.lectiva holandesa de varies generacions, és a dir, una manera de reconèixer i personalitzar la ciutat i l'espai públic'Els playgrounds van ser formats per la ciutat però van donar forma a la ciutat'.



Plànol de diferents jocs de formigó                                            Una de les peces construïdes
















Què penseu de l'espai públic del vostre poble / ciutat?   En feu ús?   Quins espais utilitzeu i reconeixeu?   Estaria bé plantejar-se aquestes qüestions i establir un diàleg.

El caràcter temporal d'una actuació no justifica, en absolut, aquesta manca d'intensitat i d'objectius clars i ben enfocats. Crec que des de l'administració es podria fer un esforç per millorar les ciutats on vivim, o com a mínim intentar-ho.



2 comments:

  1. Aquest article sí que m'ha agradat! és una reflexió senzilla però plena de sentit; com que gira al voltant de la problemàtica dels espais públics del nostre país, trobo que ens obre els ulls cap a un tipus d'espais que ens trobem quotidianament quan caminem per la ciutat; d'altra banda, com que els compares amb intervencions estrangeres, ens permet obrir els ulls cap a fora i veure com un mateix problema es resol en un país i època diferent.
    Espero que en vagis penjant més. És una bona barreja d'arquitectura i història.

    ReplyDelete
  2. Espero anar donant guerra!

    ReplyDelete

ACTUALITZANT CONTINGUTS. VISITEU-NOS A:
www.guellbaro.cat